Finlàndia ja és oficialment membre de l'OTAN, que duplica la frontera amb Rússia
S'acaba així la neutralitat entre els dos països signada després de la Segona Guerra Mundial
Finlàndia s'ha convertit oficialment en el 31è membre de l'OTAN amb el lliurament dels documents d'adhesió al cap de la diplomàcia nord-americana Antony Blinken, el país del qual és dipositari del tractat fundacional.
"Declarem Finlàndia el 31è membre de l'Aliança amb la recepció d'aquests documents", ha dit Blinken durant la cerimònia a la seu de l'OTAN a Brussel·les. El ministre d'Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, ha estat l'encarregat d'entregar la documentació i avui mateix ja participarà en la reunió de ministres d'Exteriors de l'organització atlàntica que s'allargarà durant dos dies.
Aquesta aliança duplica així la frontera amb Rússia, amb la suma dels quilòmetres que divideixen el país nòrdic i la Federació Russa. L'OTAN i Rússia comparteixen ara 2.600 quilòmetres.
El Kremlin ja ha dit que Rússia es veuria obligada a prendre mesures. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha apuntat que l'adhesió de Finlàndia a l'OTAN podia suposar una escalada encara més gran del conflicte a Ucraïna.
Ahir el viceministre d'Afers Exteriors rus, Aleksandr Gruixkó, va dir que Rússia reforçaria la capacitat militar a les regions frontereres. "En cas que les forces i els recursos militars d'altres membres de l'OTAN es despleguin a Finlàndia, prendrem mesures per garantir la seguretat militar de Rússia".
És una clara conseqüència de la guerra d'Ucraïna. En paraules del secretari general de l'aliança, el noruec Jens Stoltenberg: "El president Putin va entrar en guerra contra Ucraïna amb el clar objectiu d'aconseguir menys OTAN i està fent exactament el contrari".
Malgrat que es considera que l'adhesió ha estat ràpida i àgil, fins ara Turquia ho havia bloquejat, però finalment la setmana passada el Parlament turc va votar a favor de l'adhesió finlandesa.
L'admissió de Suècia
Finlàndia i Suècia van demanar l'entrada a aquesta organització militar al mateix moment, poc després de l'inici de la guerra. Però Turquia continua bloquejant la sol·licitud de Suècia. Diu que Estocolm acull membres de grups que Ankara considera terroristes, però Suècia ho nega, i n'ha demanat l'extradició.
Hongria també frena l'admissió de Suècia per les crítiques a la política de Viktor Orbán. Però fonts diplomàtiques de la mateixa OTAN confien que Budapest cedirà quan Turquia accepti Suècia a l'aliança transatlàntica.
Stoltenberg, satisfet pel desbloqueig, considera que "Finlàndia serà més segura i la nostra aliança més forta". Finlàndia aportarà un exèrcit modern, ben entrenat, ben equipat i amb un bon nombre de reservistes, amb paraules de Stoltenberg. Tot i això, Hèlsinki ja ha dit que no acceptarà bases amb armament nuclear, però, tot i això, l'organització reforçarà considerablement la presència al mar Bàltic.
La cerimònia coincideix amb el 74è naixement de l'OTAN, el 4 d'abril del 1949. Segons el tractat fundacional, els Estats Units s'encarrega de custodiar la documentació d'adhesió, i per això avui el ministre d'Afers Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, ho ha entregat a Blinken.
Això acaba amb la no-alineació militar finlandesa i torna a posar sobre la taula el que es coneix com la "Qüestió de Carèlia", amb el suport d'alguns partits nacionalistes finlandesos. És la idea de recuperar aquesta zona que al llarg de la història han perdut en diverses ocasions i ara forma part de Rússia.
Construcció d'un mur
Finlàndia va començar aquest mes de febrer la construcció d'un mur a la frontera russa. Està previst que el mur s'allargui fins a 200 quilòmetres amb un cost de 380 milions d'euros, però per ara s'han iniciat els treballs per a una prova pilot de tres quilòmetres que acabarà al juny.
La construcció de 70 quilòmetres més es durà a terme entre el 2023 i el 2025. La tanca tindrà més de 3 metres d'alçada, amb filferro de punxes a la part superior i zones especialment sensibles equipades amb càmeres de visió nocturna, llums i altaveus.
Durant els últims trenta anys s'han construït diversos murs per evitar l'entrada de persones a Europa. Són, per exemple, els murs construïts per tallar el pas a l'onada de refugiats de Síria a Grècia, Hongria, Eslovènia i Àustria. Però també cal incloure-hi les tanques espanyoles a Ceuta i Melilla, i els nous murs de Lituània, Letònia i Estònia amb Rússia, i el del Regne Unit al pas de Calais.
Frontera tancada
La frontera finlandesa amb Rússia va ser l'última a barrar el pas als russos amb visat de turista. El setembre del 2022 el Kremlin va fer una crida a la mobilització de 300.000 reservistes, desenes de milers d'homes joves van escapar en cotxe fins a la frontera amb Finlàndia que només es troba a tres hores de Sant Petersburg. Dies més tard, Finlàndia es va sumar a Polònia, Estònia i Lituània, i va tancar la frontera als visats de turista malgrat que ja els havia reduït de mil a només cent diaris.
