Lliçons del descontrol

Divendres i dissabte hem après moltes coses. Cal ser pràctic. Hem sabut que hi ha un col·lectiu, el dels controladors, que, paradoxalment, et poden descontrolar tots els plans. Hem après que quan dos, govern i controladors, fan un pols sempre rep el que s'ho mira de prop. Com que les lliçons mai s'acaben, també hem sabut que quan una situació tendeix a la normalitat vol dir que molts podran gaudir del pont agafant un avió la vigília de tornar.

El conflicte ens ha deixat moltes més lliçons. Un mestre de tot el que ha passat ens ha explicat el fenomen de la malaltia sobtada entre adults que no volen fer vaga. Hem descobert també què és un "estat d'alarma". Ras i curt, és militaritzar un col·lectiu per fer-lo desfilar cap a la feina al pas de la legió. Hem après que un pont pot ser dinamitat fins a convertir-se en una simple passarel·la. Hem vist també que enmig d'una crisi sempre hi ha qui s'esforça a deixar-nos una mica més despullats i que la suma del desig del turista amb diners i temps i els càlculs dels hotelers poden sumar zero. I és que les lliçons gratis les hauríem d'encaixar molt millor. Gràcies a la vaga, perdó, a l'acumulació de malalties sobtades, hem sabut que el Twitter funciona bé i que el líder de l'oposició pot visitar una illa i quedar aïllat.

El conflicte també ens ha ensenyat que els aeroports i les companyies aèries poden fer moltes actuacions o ser molt innocents enmig de la batalla, però si no es comunica bé, l'usuari no tindrà mai aquesta percepció. I per acabar, també hem après que hi ha membres del govern espanyol que es projecten a l'ombra dels que avui ni hem vist ni hem sentit.