L'invisible convida...
Enllaç a altres textos de l'autor 
Manel Laborda
Cap de la secció de Societat de Catalunya Ràdio
La Unió Europea ha pagat el 72% del pressupost de la línia d'alta velocitat de Madrid a Barcelona i de Barcelona a França, la meitat del pressupost de l'ampliació del Port de Tarragona que va acabar l'any 2007, el 85% dels números que van fer possible acabar l'autovia A-2 de Barcelona a Lleida i, per exemple, també va pagar la meitat del pressupost que va tenir el Parc de Recerca Biomèdica de la capital catalana. Les xifres són per veure en positiu el projecte comú europeu però aquesta Unió es fa massa sovint invisible.
Les inauguracions d'aquestes obres i moltes altres acostumen a tenir la presència dels representants dels governs centrals, autonòmics i municipals però a la foto sempre o gairabé sempre hi ha un absent; la cara europea, que és qui acostuma a contribuir més. De fet sabem de la inversió europea només si llegim els cartells que anuncien l'obra i fins i tot en aquest cas, hi ha situacions curioses, com quan la línia d'alta velocitat va arribar a Barcelona i van haver de córrer a afegir la injecció econòmica europea als rètols perquè, senzillament, l'havien oblidat.
Amb aquesta invisibilitat de les obres pròximes i l'aparent llunyania dels debats del Parlament Europeu fan difícil projectar esperit positiu a la Unió Europea i costa naturalment engrescar la participació quan toca decidir qui omplirà la cambra més distanciada de totes les que votem.
La plana web del Parlament Europeu publicava aquesta setmana una enquesta per saber quin dels missatges que animen a la participació electoral agradava més. L'opció més votada amb un 78% era la que deia "No n'he vist cap". Això ho diuen els que ja han pres la decisió d'entrar a la plana web del Parlament Europeu, és a dir, els que ja tenen un evident compromís per la qüestió.
La batalla política interna desvia el punt de mira més estrictament europeu. Ho demostra, per exemple, l'última enquesta del CEO que afirma que només un 11% dels enquestats anirien a votar el 7 de juny amb paràmetres de l'activitat política europea. Els que diuen que tindran en compte només la situació política espanyola són el triple: un de cada tres enquestats. Malgrat això, la meitat dels enquestats afirmava que aniria a votar. La xifra encoratjarà els que estan amoïnats pels baixos nivells de participació que s'elviren. Només un 13% tenen clar que no aniran a les urnes.
Resultats i participació al marge, sembla que els estats membres i la classe política en general tenen molts deures a fer. És vital fer sentir als ciutadans europeus que cada vegada més allò que decideix el Parlament Europeu afecta el seu dia a dia i això s'hauria d'explicar també fora del període electoral. Per aconseguir-ho, i evitar un esprint de 15 dies, segurament és necessari que durant cinc anys la cara d'Europa surti a les fotos encara que sigui a canvi de tapar una mica la dels presidents dels seus estats membres.
Les inauguracions d'aquestes obres i moltes altres acostumen a tenir la presència dels representants dels governs centrals, autonòmics i municipals però a la foto sempre o gairabé sempre hi ha un absent; la cara europea, que és qui acostuma a contribuir més. De fet sabem de la inversió europea només si llegim els cartells que anuncien l'obra i fins i tot en aquest cas, hi ha situacions curioses, com quan la línia d'alta velocitat va arribar a Barcelona i van haver de córrer a afegir la injecció econòmica europea als rètols perquè, senzillament, l'havien oblidat.
Amb aquesta invisibilitat de les obres pròximes i l'aparent llunyania dels debats del Parlament Europeu fan difícil projectar esperit positiu a la Unió Europea i costa naturalment engrescar la participació quan toca decidir qui omplirà la cambra més distanciada de totes les que votem.
La plana web del Parlament Europeu publicava aquesta setmana una enquesta per saber quin dels missatges que animen a la participació electoral agradava més. L'opció més votada amb un 78% era la que deia "No n'he vist cap". Això ho diuen els que ja han pres la decisió d'entrar a la plana web del Parlament Europeu, és a dir, els que ja tenen un evident compromís per la qüestió.
La batalla política interna desvia el punt de mira més estrictament europeu. Ho demostra, per exemple, l'última enquesta del CEO que afirma que només un 11% dels enquestats anirien a votar el 7 de juny amb paràmetres de l'activitat política europea. Els que diuen que tindran en compte només la situació política espanyola són el triple: un de cada tres enquestats. Malgrat això, la meitat dels enquestats afirmava que aniria a votar. La xifra encoratjarà els que estan amoïnats pels baixos nivells de participació que s'elviren. Només un 13% tenen clar que no aniran a les urnes.
Resultats i participació al marge, sembla que els estats membres i la classe política en general tenen molts deures a fer. És vital fer sentir als ciutadans europeus que cada vegada més allò que decideix el Parlament Europeu afecta el seu dia a dia i això s'hauria d'explicar també fora del període electoral. Per aconseguir-ho, i evitar un esprint de 15 dies, segurament és necessari que durant cinc anys la cara d'Europa surti a les fotos encara que sigui a canvi de tapar una mica la dels presidents dels seus estats membres.
