L'estany d'Ivars i Vila-sana mostra símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic''

L'estany d'Ivars i Vila-sana mostra símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic''

L'estany d'Ivars i Vila-sana mostra símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic''

Pla mig on es poden veure diversos ocells aturats en uns arbres submergits a l'estany d'Ivars i Vila-sana, enmig de la boira, l'1 de febrer de 2018. (Horitzontal)

Pla mig on es poden veure diversos ocells aturats en uns arbres submergits a l'estany d'Ivars i Vila-sana, enmig de la boira, l'1 de febrer de 2018. (Horitzontal)

ACN Ivars d'Urgell.-L'estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell) mostra símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic'' després de la ràpida recolonització d'espècies que hi va haver els primers anys d'aquest espai natural recuperat. Segons la Institució per a l'Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (Egrell), en els darrers anys quatre espècies reproductores han desaparegut de l'estany: el Cabussó Collnegre, el Fumarell Carablanca, la Gavina Riallera i la Gavina Capnegre. Segons Joan Estrada, president de l'entitat, això no vol dir que aquestes espècies, que són vulnerables i algunes en perill d'extinció, es vegin a vegades a l'estany però sí que han deixat de fer servir l'espai com a lloc de reproducció. Des d'Egrell s'apunta a la crisi econòmica com un dels factors que ha provocat aquest deteriorament de la qualitat ambiental de l'estany i han fet una crida a les administracions perquè tornin a invertir en la gestió activa de l'espai ''ja que tot sol no funciona''.

Els símptomes ''d'esgotament i pèrdua de valor ecològic'' a l'estany d'Ivars i Vila-sana es poden veure en l'evolució de les espècies reproductores o les espècies més sensibles com la fotja, segons Egrell. En aquest sentit, asseguren que algunes de les més abundants o en progressió són ''poc'' aquàtiques i que depenen de medis com els abocadors, com el cas del gavià argentat i la cigonya. Precisament molt a prop de l'estany hi ha l'abocador comarcal de Castellnou de Seana, punt de dependència de moltes de les aus.Joan Estrada ha explicat que a causa de la crisi econòmica han disminuït els recursos per fer seguiments acurats de l'estat de l'estany. Ha posat com a exemple els que es feien des de la Universitat de Lleida sobre l'aigua, que ja no es fan, de manera que ''no hi ha informació sobre la qualitat i la presència de macròfits''. La introducció de la carpa els primers anys de la recuperació de l'estany ha provocat que hagin desaparegut bona part d'aquest macròfits i també que l'aigua s'hagi enterbolit. Això és el que se suposa que hauria provocat que algunes espècies que s'alimenten d'aquesta vegetació hagin marxat, com el fumarell i els cabussons negres o la rarificació de la fotja. Tampoc hi ha un control sobre la mida que fan els peixos i si són òptims per al consum de determinades aus. D'altra banda, Estrada ha lamentat que no s'estigui fent cap seguiment sobre la presència de la Llúdriga a l'estany després de ser detectada fa uns anys.Segons Egrell, la desaparició d'espècies reproductores a l'estany d'Ivars i Vila-sana s'ha anat esdevenint des de l'any 2014. Malgrat tot continua sent una de les principals zones humides de Catalunya i ella sola acull el 30% de la població d'ànecs, cabussons i fotges de la plana de Lleida a l'hivern. Des que el 2005 va tornar a començar a entrar aigua a la cubeta de l'estany s'han detectat 256 espècies d'ocells diferents, de les quals 117 estan lligades als medis aquàtics, 31 d'elles amb reproducció probable o segura.Al 2017 s'han detectat 5 espècies noves a l'estany, 2 d'elles aquàtiques, una parcialment depenent de canyissar i dos forestals. De les 5 només una de les característiques dels medis forestals és possiblement reproductora. Així mateix, l'any passat hi ha indicis que van criar a l'estany 15 espècies aquàtiques. Egrell però, remarca que aquesta no és una bona xifra per l'empobriment d'espècies aquàtiques detectat en els darrers tres anys.