Les etiquetes dels aliments no s'entenen, són il·legibles i indueixen a errors

Els ciutadans cada cop estem més preocupats pel que mengem, però són prou entenedores les etiquetes dels diferents productes? Cada vegada ens donen més informació, però s'entén menys, quan teòricament les etiquetes han de garantir la informació necessària per decidir amb llibertat quin aliment escollim. Un estudi de l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona alerta que la lletra petita no s'entén, indueix a errors i moltes vegades resulta il·legible.

Davant d'aquesta realitat, l'advocada especialista en dret alimentari M. José Plana, en declaracions a "Els matins" de TV3, ha alertat del perill que suposa per als consumidors el fet que busquin a altres bandes la informació que no troben a les etiquetes, i ha recomanat les webs de les administracions públiques:

"Ara hem vist que les fonts que consultem són terribles. No hi ha fonts de bona qualitat. El que tenim més ràpid és el que apareix en les xarxes socials, a totes les pàgines web que apareixen en blogs suposadament d'alimentació, però que moltes vegades són blogs de moda. Com a consumidors d'aliments fan conductes de risc que mai faríem amb un medicament i moltes vegades les persones que hi ha al darrere no són les que tenen informacions específiques."

I és que, segons l'estudi de l'Observatori de Bioètica i Dret, el que entén el consumidor no es correspon amb el que accepta legalment la normativa europea pel que fa a l'etiquetatge.

En el cas del "light" en les etiquetes, els consumidors entenen que el producte té un contingut reduït en sucre o és de baix valor energètic, mentre que el significat legal segons la UE és que un dels nutrients ha quedat reduït en comparació amb altres productes semblants, en un percentatge determinat. Per exemple, en un refresc, pot referir-se només al sucre però no a la resta de substàncies.

Ara, però, ha explicat Plana, s'està qüestionant si el terme "light" o sinònim s'ha de posar quan tot el producte tingui unes característiques saludables.

En les etiquetes dels productes ecològics: el consumidor entén que es tracta d'un producte sostenible, no perjudicial per al medi ambient, mentre que segons el significat legal segons la UE són productes elaborats sense ingredients o components transgènics, sense radiacions ionitzants i amb limitació de procediments de síntesi; no hi entra l'impacte en el medi ambient.

En aquest sentit, Plana ha assegurat que, des del punt de vista de l'etiquetatge, ecològic i biològic són sinònims i que no és cert que ecològic vulgui dir "sense pesticides" i ecològic, "sense impacte ambiental". En el cas de biològic, però, els consumidors ho entenen com un producte natural que implica respecte al medi ambient, ja que evita l'ús de productes químics.

Quan l'etiqueta posa "sense conservants ni colorants", els consumidors associen l'expressió a l'absència d'additius, mentre que el significat legal segons la UE és, simplement, que no està regulat.

El terme "natural" també és dels pocs que no està regulat per llei, i l'administració no s'ha pronunciat sobre què vol dir, però cal veure què significa.

"És publicitari. Si pensem que és transgènic -ha explicat Plana- hem de pensar que només la soja o el blat de moro ho són i en principi no pot sortir pastanaga ni carn del laboratori, per tant, què vol dir aquest 'natural'?"

En el cas dels ous, les capses no posen d'on provenen mentre que als Estats Units sí, i fins i tot et diuen les diferències entre els ous i hi ha una llegenda amb tot tipus d'informació. Aquí simplement es posa un número al mateix ou per indicar-ne la procedència: el 0 vol dir que l'ou és ecològic; l'1, que la gallina ha estat al camp; el 2, que ha estat pasturant a terra, que no vol dir a l'exterior; i el 3, que l'ou ha sortit d'una ponedora que ha estat en una gàbia.

També hi ha confusió sobre el país d'origen: el consumidor l'entén com el país on s'ha fet el procés de producció i obtenció de les matèries primeres, mentre que la legalitat europea considera que és el país on es fa el procés de producció, creixement o envasament, independentment de l'origen o procedència de l'ingredient primari. Així doncs, potser un producte és considerat italià malgrat que la matèria primera vingui de l'Argentina.

La mida de les etiquetes també estava regulada, però amb la normativa actual ha deixat d'estar-ho i l'observatori assegura que no es fa bé perquè és molt difícil trobar la informació rellevant, i reclamen que es vegi més.