La UE ofereix a Turquia negociar l'adhesió a finals del 2005, però sense garanties d'ingrés

Els líders de la UE han acordat obrir negociacions amb Turquia l'octubre del 2005 per a la seva eventual adhesió a la UE, segons ha anunciat en una roda de premsa el primer ministre holandès i president del Consell Europeu, Jan Peter Balkenende. "Podem començar les negociacions amb Turquia sobre la base de l'informe de la Comissió Europea del pròxim 3 d'octubre del 2005", ha anunciat Balkenende, després de tancar el sopar de treball dedicat a analitzar la qüestió turca. Els líders han discutit també l'esquema de les negociacions, que tindran "un final obert". En aquest sentit, tot i que el primer ministre holandès ha deixat clar que l'objectiu és l'adhesió, ha recordat que caldrà tenir molt en compte que "no hi ha cap garantia d'un resultat positiu" No obstant, el president del Consell Europeu sí que ha assegurat que si la situació portés que no fos possible que Turquia es convertís en un país membre, es garantirà que l'estat candidat es quedi "ancorat a les estructures europees". Aquesta formulació està destinada a tranquil·litzar països com França, que demanaven integrar una alternativa a la plena adhesió. La UE exigeix a Turquia que reconegui la República de Xipre Els Vint-i-cinc han reclamat a Ankara que reconegui la República de Xipre, membre de la UE des de l'1 de maig, per començar les negociacions. De fet, el Consell Europeu ha demanat a Turquia que firmi avui mateix un protocol de l'acord duaner amb Europa del 1963, cosa que implicaria el reconeixement tàcit de Xipre per part d'Ankara. A més, en el projecte de conclusions de la cimera, els líders europeus han introduït una frase en la qual s'insisteix en "la necessitat de millorar les relacions de Turquia amb els estats membres", un punt reclamat per Xipre en la reunió d'ahir. Turquia va envair el nord de Xipre el 1974 i des d'aleshores l'illa està dividida i hi ha presència militar turca a la zona nord, només reconeguda per Ankara. En el segon i últim dia de reunió, els líders europeus tindran un atrafegat programa en què la principal cita serà la firma de l'acord definitiu de les converses amb Turquia. A quarts de nou del matí els líders i ministres d'Exteriors dels Vint-i-cinc mantindran trobades amb el president de l'Eurocambra, Josep Borrell, que farà una roda de premsa cap a les deu del matí. A partir d'aquí, les reunions continuaran amb el secretari general de l'ONU, Kofi Annan, convidat a la cimera per tractar sobre els reptes i les amenaces del segle XXI. A les onze arrencarà la sessió de treball en què els líders tancaran l'oferta a Turquia i tractaran, entre altres temes, la qüestió xipriota i la forma de tractar la immigració provinent d'aquest país. A dos quarts de dues del migdia està previst que els Vint-i-cinc es reuneixin amb els ministres d'Exteriors de Bulgària, Romania, Turquia i Croàcia. I cap a les dues, la presidència de torn farà una conferència de premsa.