La Rita i l'Isaac, dos adolescents que han superat el bullying

Segons un estudi de l'ONG Save The Children, un de cada 10 alumnes afirma que ha estat víctima de bullying. Dimarts que ve és el Dia Internacional contra l'Assetjament Escolar. I tota aquesta setmana diverses iniciatives tornen a posar en primer pla les víctimes, però també el seu entorn.

Hem anat a trobar dos joves participants del primer simposi organitzat per la Fundació del Barça i el Col·lectiu Fu, que treballa en projectes per fomentar la pau. Un simposi on s'han sentit testimonis colpidors.

La Rita té 14 anys i és l'autora d'un curtmetratge per explicar com es pot sentir una persona que ha patit bullying. Així explica les seves sensacions quan se sentia assetjada:

"Et sents com que no ets ningú, que a la millor si tu desapareguessis no passaria res. Bullying no és només pegar, sinó dir paraules. Jo volia explicar a les altres persones com se sentia una persona quan passava per una cosa així."

En el simposi contra el bullying, a més de la Rita, l'Isaac i altres joves que han passat per aquesta experiència, també s'hi han sentit els testimonis de pares. Meritxell Planas és una mare que no va veure en cap moment el que li passava al seu fill:

"No vaig detectar-ho, ho sento. Ho he assumit. No vaig detectar res. Li sortien ronxes a la pell perquè es gratava. No dormia bé i devia ser per alguna cosa. No vaig pensar mai que al meu fill li podés passar una cosa així. El que li ha fet més mal és que tots els seus amics, que s'ho miraven, no l'ajudessin."

Per la seva banda, Miquel Àngel Sánchez és un pare que tenia sospites que a la seva filla li passava alguna cosa a l'escola i per aclarir-ho va fer servir el seu fill d'intermediari:

"El seu germà anava a la mateixa escola i li vaig encarregar que esbrinés que dimonis estava passant amb la seva germana. Quan va arribar a casa em va dir que el que li passava era que jugava sola. Ella no volia reconèixer que al pati li penjaven llufes al darrera l'esquena. Li posaven "pega'm que ho aguanto tot."

L'Isaac va superar aquella etapa amb els seus propis recursos:

"La meva via d'escapament han estat els videojocs. Tancar-me a l'habitació i mirar vídeos al Youtube i amb això fer amics."

La Rita, com l'Isaac, ha tirat endavant i ara se sent més forta:

"Persones com jo que no sabien dir que no, ara si ho sabem fer i diem no vull fer-ho o no vull venir. Al final sempre hi ha alguna cosa que és com la llum. Apareix algú que t'ajuda i torna a haver-hi llum."