La República Txeca i Eslovàquia celebren els 40 anys de la primavera de Praga
La matinada del 20 d'agost del 1968 els ciutadans txecs i eslovacs veien com 100.000 soldats, 2.300 tancs i 700 avions dels exèrcits de l'URSS, l'RDA, Hongria, Polònia i Bulgària, signants del pacte de Varsòvia, van entrar a Praga, fet amb què posaven fi al somni de liberalització i d'apropament al sistema capitalista. La resistència no violenta dels txecs i eslovacs va ser tan heroica com inútil. Van morir 108 persones. L'ocupació militar duraria fins al 27 de juny del 1991, quan va sortir del territori l'últim soldat rus.
Diferents actes recordaran aquests fets històrics. Per reviure aquells dies tràgics, s'ha organitzat una exposició fotogràfica que mostra com els tancs soviètics van esclafar el període conegut com a primavera de Praga. Escrits originals de l'època i diferents imatges, fins ara inèdites, narren com es va posar fi a un somni.
A banda d'actes culturals, també s'han organitzat diversos actes polítics de record a les víctimes i als protagonistes d'aquests fets històrics. Hi participen els presidents d'Eslovàquia, Ivan Gasparovic; d'Àustria, Heinz Fischer, i de la República Txeca, Vaclav Klaus.
Primavera a Praga
Europa estava dividida en països capitalistes i socialistes. Alexander Dubcek, elegit secretari general del Partit Comunista txecoslovac, va intentar reformar el comunisme des de dins i construir un nou socialisme de rostre humà. Volia descentralitzar l'economia, democratitzar la política, garantir els drets dels ciutadans, garantir la llibertat de premsa, d'expressió o permetre viatjar.
Moscou veia amb mals ulls aquest intent d'aperturisme. Temia que es pogués contagiar a altres països i perdre el control de la zona. La matinada del 20 al 21 d'agost del 1968, més de 100.000 soldats de l'exèrcit de l'URSS, l'RDA, Hongria, Polònia i Bulgària, signants del Pacte de Varsòvia, van entrar a Praga per posar fi a aquest somni. Al cap d'uns dies, hi havia en territori txecoslovac 750.000 militars i més de 6.000 tancs.
Les escenes d'aquells dies van colpir mig món. Els ciutadans de Praga intentaven dialogar amb els tanquistes russos, explicar-los que no venien a alliberar com els havien dit, sinó a ocupar.
El pitjor vindria després. La repressió va ser dura, llarga i constant, i es va instal·lar en la societat txecoslovaca. Es van suprimir totes les reformes. I fins a 300.000 persones van fugir del país. A Txecoslovàquia, tota una generació perdia l'esperança. I, en molts països de l'Europa occidental, la desil·lusió va trencar les files de les esquerres. Va ser la llavor de l'eurocomunisme. Van haver de passar 21 anys d'obscur règim totalitari abans que una nova revolució, la de "vellut", fes tornar el 1989 la primavera a Praga. El 27 de juny del 1991 abandonava el país l'últim soldat rus.
A banda d'actes culturals, també s'han organitzat diversos actes polítics de record a les víctimes i als protagonistes d'aquests fets històrics. Hi participen els presidents d'Eslovàquia, Ivan Gasparovic; d'Àustria, Heinz Fischer, i de la República Txeca, Vaclav Klaus.
Primavera a Praga
Europa estava dividida en països capitalistes i socialistes. Alexander Dubcek, elegit secretari general del Partit Comunista txecoslovac, va intentar reformar el comunisme des de dins i construir un nou socialisme de rostre humà. Volia descentralitzar l'economia, democratitzar la política, garantir els drets dels ciutadans, garantir la llibertat de premsa, d'expressió o permetre viatjar.
Moscou veia amb mals ulls aquest intent d'aperturisme. Temia que es pogués contagiar a altres països i perdre el control de la zona. La matinada del 20 al 21 d'agost del 1968, més de 100.000 soldats de l'exèrcit de l'URSS, l'RDA, Hongria, Polònia i Bulgària, signants del Pacte de Varsòvia, van entrar a Praga per posar fi a aquest somni. Al cap d'uns dies, hi havia en territori txecoslovac 750.000 militars i més de 6.000 tancs.
Les escenes d'aquells dies van colpir mig món. Els ciutadans de Praga intentaven dialogar amb els tanquistes russos, explicar-los que no venien a alliberar com els havien dit, sinó a ocupar.
El pitjor vindria després. La repressió va ser dura, llarga i constant, i es va instal·lar en la societat txecoslovaca. Es van suprimir totes les reformes. I fins a 300.000 persones van fugir del país. A Txecoslovàquia, tota una generació perdia l'esperança. I, en molts països de l'Europa occidental, la desil·lusió va trencar les files de les esquerres. Va ser la llavor de l'eurocomunisme. Van haver de passar 21 anys d'obscur règim totalitari abans que una nova revolució, la de "vellut", fes tornar el 1989 la primavera a Praga. El 27 de juny del 1991 abandonava el país l'últim soldat rus.
