La Paeria considera que l'informe dels experts sobre els carrers franquistes de Lleida no és concloent

La Paeria considera que l'informe dels experts sobre els carrers franquistes de Lleida no és concloent

La Paeria considera que l'informe dels experts sobre els carrers franquistes de Lleida no és concloent

Concentració de membres de Lleida Lliure de Franquisme davant els jutjats de Lleida, abans del judici. Imatge del 15 de febrer de 2018. (Horitzontal)

Concentració de membres de Lleida Lliure de Franquisme davant els jutjats de Lleida, abans del judici. Imatge del 15 de febrer de 2018. (Horitzontal)

ACN Lleida.-El jutjat Contenciós-Administratiu número 1 de Lleida ha acollit aquest dijous la demanda de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme en què demana a la Paeria que es canviïn els noms dels carrers Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya. Durant la vista han declarat dos historiadors i una familiar d'un represaliat pel franquisme i s'ha aportat un informe de la comissió d'experts que acredita, segons la plataforma, la vinculació d'aquestes persones amb el règim franquista. L'advocat de la Paeria, en canvi, defensa que aquest informe no és concloent per determinar si existeixen els requisits necessaris per considerar que s'inclompleix la Llei de Memòria Històrica i que obligaria a retirar aquests noms del nomenclàtor de la ciutat. Pel que fa al carrer Lluís Besa, la plataforma acceptaria retirar-lo de la demanda de manera subsidiària si no quedés provada la reva relació amb la dictadura.

Aquest dijous ha arribat a judici la demanda de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme contra l'Ajuntament de Lleida per la negativa de l'alcalde Àngel Ros a retirar el nom de nou carrers de la ciutat dedicats a persones que haurien tingut una vinculació amb el règim franquista, tal com porta reclamant des de fa anys la plataforma, que agrupa tretze entitats de la societat civil i que ha recollit més d'un miler de signatures en favor de la seva reivindicació. Durant la vista, els advocats de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Pep Cruanyes i Esther Sancho, han defensat que tant l'informe tècnic emès per la comissió d'experts -constituïda pels historiadors proposats pels grups polítics de la Paeria- com l'informe complementari aportat per la plataforma i redactat per l'historiador David Sancho, constaten des de l'àmbit històric i acadèmic una "implicació directa" amb el franquisme de vuit persones que tenen carrers a Lleida amb el seu nom i que, per tant, "han de ser retirats del nomenclàtor de la ciutat en compliment de la Llei de Memòria Històrica", segons Cruanyes. Tot i això, a partir de l'informe dels experts s'estableixen dubtes en el cas de Lluis Besa, la novena persona per a la qual inicialment la plataforma també demanava la retirada del carrer que porta el seu nom, segons han reconegut els advocats de Lleida Lliure de Franquisme.Cal tenir en compte en l'article 15.1, la Llei de Memòria Històrica estableix que "les administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura".Durant el judici també han declarat, a petició de la plataforma, el mateix David Sancho i la professora d'Història contemporània de la UdL, Antonieta Jarne, que han avalat els dos informes tècnics presentats com a prova documental i han exposat diferents arguments que sostenen una implicació d'aquestes persones, alcaldes o altres responsables polítics o sindicals del règim, amb l'aixecament militar o amb la posterior dictadura franquista. També ha comparegut la neta de l'històric militant comunista Antonio Cantano, Rosa Peñafiel Cantano, qui ha explicat que, "per dignitat", la seva família va declinar que la Paeria anomenés un carrer de Lleida amb el nom del seu avi mentre n'hi hagués d'altres dedicats a persones vinculades amb el franquisme. Per la seva banda, l'advocat de la Paeria ha defensat que des dels inicis de la democràcia l'Ajuntament de Lleida ja ha efectuat -fins i tot abans de la Llei de Memòria Històrica del 2007- la tasca de retirar més d'una seixantena de noms de carrers i de blocs d'edificis de la ciutat que estaven dedicats a càrrecs i dirigents franquistes, així com monuments o simbologia franquista. L'advocat ha refermat la voluntat de l'Ajuntament de Lleida a donar compliment a la Llei de Memòria Històrica però ha al·legat que l'informe de la comissió d'experts no és "prou concloent" a l'hora de determinar si es compleixen o no els requisits que fixa aquesta llei en el cas d'aquestes nou persones que tenen un carrer dedicat a la capital del Segrià i a les quals fa referència la demanda. Així mateix, el lletrat considera que, a partir d'un informe tècnic concloent dels experts, seria necessària una resolució administrativa per part de la comissió de noms de carrers de Lleida demanant la retirada dels noms en qüestió dels nomenclàtor de la ciutat, la qual seria la que permetria després a l'alcalde de Lleida donar llum verda per tal que es pogués portar a terme l'actuació. Per això, l'advocat de la Paeria ha demanat a la jutge que desestimi el recurs contenciós-administratiu en què la plataforma demana a la Paeria la retirada dels nou noms de carrers de la ciutat. Per contra, des de Lleida Lliure de Franquisme han exigit que es treguin aquests noms del nomenclàtor de la ciutat en compliment de la Llei de Memòria Històrica i, a més, que es condemni a l'Ajuntament de Lleida a assumir les costes del procés judicial. Un cop finalitzat el judici, els advocats de la plataforma han afirmat que la tasca de la comissió d'experts era la d'emetre un informe tècnic sobre la vinculació de les nou persones amb el franquisme i que no li correspon determinar si s'han de retirar o no els noms com sosté l'advocat de la Paeria, ja que aquesta decisió recau en l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, segons ha manifestat Pep Cruanyes. Cal recordar que des del govern municipal de la Paeria sempre han mantingut la predisposició a substituir els noms d'aquests nou carrers però sempre i quan una àmplia majoria dels veïns afectats així ho requerissin, petició que segons la Paeria no s'ha fet en cap dels casos.