La inversió mundial en armament va ascendir l'any passat a 850.000 milions d'euros

Peter Stalenheim, de l'Institut de Recerca d'Estocolm, i Arcadi Oliveres, de Justícia i Pau, han assegurat que els pressupostos dels ministeris de Defensa mai no responen a les amenaces que poden tenir els països, sinó fonamentalment a la suposada modernització de l'armament lligat als interessos amb les indústries militars. Arcadi Oliveres ha posat l'exemple dels Estats Units, que per aquest 2004 tenen un pressupost per a la Secretaria de Defensa que suposa el 45% de la despesa mundial, l'excusa és la guerra de l'Iraq i l'escut antimíssils, una prioritat del president Bush. Les dades són eloquents. La inversió mundial en armament va ascendir l'any passat a 850.000 milions d'euros, dels quals el 47% corresponen a Estats Units, el 5% al Japó i el 4% a França, el Regne Unit i la Xina, segons les dades presentats per Petter Stalenheim. Oliveres ha denunciat també que, en el cas espanyol, a banda de la despesa declarada pel Ministeri de Defensa, hi ha altres inversions relacionades amb l'exèrcit procedents d'altres ministeris com és la construcció d'una caserna, que és a càrrec del Ministeri de Foment. Oliveres ha inventat aquest matí una nova manera per comptar. Espanya gasta en despesa militar 43 milions d'euros diaris, això serveix per comptar altres projectes. Dos supervivents de Nagasaki i Hiroshima expliquen l'horror que van viure En el marc del mateix diàleg Hiroshi Miwa i Emiko Karatani, dos supervivents de les explosions de les bombes atòmiques de Nagasaki i Hiroshima respectivament, demà participaran en una xerrada a l'espai de la Khaima reservat per a les exposicions de diverses ONG i a la sessió "Cap a l'abolició de les armes nuclears". En una entrevista a EFE, Miwa ha comentat que, després de la detonació de la bomba atòmica, "el pitjor era veure com molta gent que aparentment no estava ferida, moria de sobte pels efectes de la radiació". Emiko Karatani, que ara té 61 anys, havia celebrat el seu primer aniversari quan va explotar la bomba atòmica a la ciutat d'Hiroshima i va perdre a la seva mare de forma sobtada, després que hagués transcorregut més d'un mes des de la detonació. La radiació també la va afectar a ella, sobretot en la part dreta del seu cos, i una de les seves ferides al cap va tardar setmanes a cicatritzar i se li va infectar en repetides ocasions. Miwa i Karatani pertanyen al Consell Japonès contra les Bombes Atòmiques (Gensuikyo), una de les 30 ONG que exposen els seus projectes i iniciatives en aquest espai i en el seu lloc s'exhibeixen fotografies de la destrucció que va provocar l'explosió de les bombes atòmiques, així com aquarel·les pintades per alguns dels supervivents i relats dels familiars de les víctimes. Miwa estava a l'escola quan va caure la bomba atòmica i té fixat en la ment "un estrèpit descomunal i un espurna brillant com mai més he vist". "A l'instant es van trencar tots els vidres i els marcs de les portes es van desencaixar", ha explicat el supervivent, que es trobava a deu quilòmetres de l'epicentre de l'explosió. "Un enorme foc va sorgir de l'explosió i va començar a estendre's per tot arreu. L'incendi va durar dos dies", continua de forma pausada, abans d'afegir que "seguiré explicant una vegada i una altra el mal que poden provocar les armes nuclears". Va patir a la seva carn els efectes de la radiació i va perdre el pèl, a més a més de tenir problemes respiratoris i diarrees. Avui està en el Fòrum per cridar "No més Hiroshimes ni més Nagasakis" en companyia dels més de cent experts i pacifistes que participen en els debats del diàleg "Cap a un món sense violència". Miwa critica obertament l'enviament de tropes japoneses a l'Iraq i carrega contra l'actual primer ministre del seu país, Junichiro Koizumi, al que titlla de "agent de Bush" i "subordinat dels Estats Units".