La imminent desfeta del règim fa perdre la por als iraquians, que demanen la mort de Saddam
Centenars d'iraquians han acollit els "marines" americans que avancen cap a Bagdad amb crits de "Mateu Saddam" i fent el gest de passar significativament un dit a l'alçada del coll.
Segons els homes de la Primera Divisió dels "marines", que es troba a uns 80 quilòmetres de Bagdad, el càlid acolliment que reben per part de la gent de les poblacions que travessen és la prova que el règim totalitari de l'Iraq està a punt s'esfondrar-se.
La gent concentrada al costat de la carretera criden "Us estimem" i donen als soldats de la coalició paquets de cigarretes iraquianes de la marca Sumer, mentre algunes dones i noies esbossen tímits somriures.
Però més enllà de les manifestacions de joia, les escenes de desolació són omnipresents. La carretera està plena de bateries antimíssil i carcasses de tancs calcinades. Les fotografies i els murals de Saddam Hussein, en uniforme militar i ulleres de sol, estan crivellats per trets de bala i una de les seves estàtues jau a terra, decapitada.
Paradoxalment, cap cadàver iraquià és visible des de la carretera perquè, segons els americans, els soldats han desertat en massa.
Nombrosos refugiats marxen cap el sud, amuntegats en camions on viatge entre 50 i 110 persones. Altres fugen a peu de les zones bombardejades de Bagdad i la rodalia. Alguns militars iraquians de l'exèrcit regular i de la Guàrdia Republicana, vestits de civils, han intentat camuflar-se entre la massa de refugiats, però han estat detectats per les seves botes militars.
(...) A mesura que el "marines" avancen la gent els explica les atrocitats comeses pel règim de Saddam Hussein. Un pagès explica que el règim els va exigir, sota pena de presó, treballar gratuïtament durant un mes construint canals d'irrigació i conduccions d'aigua potable. Un ancià, vestit amb la roba tradicional, s'adreça a un "marine" i, parlant en àrab, li explica com una explosió li va arrencar el peu dret quan les tropes iraquianes van atacar el seu poble l'any 2001 i li demana: "Aneu de pressa. Elimineu aquest tipus."
(...) Observant els "marines" fent-la petar amb grups de joves iraquians, mercadejant cigarretes o ampolles de whisky, el soldat Chris Law, de 19 anys, originari d'Idaho, sembla més tranquil: "Abans em penedia d'estar aquí, però després de veure la gent com s'acosta a nosaltres per donar-nos les gràcies em sento millor."
