La dinamitzadora del Punt Òmnia de Ripoll: "Després dels atemptats, ha costat que els nens tornessin a venir"

ACN Ripoll.-El Punt Òmnia de Ripoll té menys usuaris que ara fa un any. El 98% pertanyen a famílies d'origen marroquí i, des dels atemptats del 17A a Cambrils i Barcelona, l'activitat s'ha reduït considerablement. "Hi ha gent que a causa d'això no ve i no sé per què; aquí no s'ha rebutjat mai ningú, al contrari; tothom hi és benvingut", afirma la Vanessa, que treballa des de fa uns anys com a dinamitzadora d'aquest espai situat a la plaça Vila de Prada. Vol pensar que potser es deu a altres factors que se li escapen però el cas és que aquest curs ha estat "més fluix" que altres anys. Els assistents són nens i adults que fan activitats amb els ordinadors d'aquest centre que, com a la resta de punts que hi ha a Catalunya, estan disponibles per facilitar l'accés a les TIC. Per aquest espai hi han passat desenes d'infants i també alguns dels joves terroristes que fa un any van cometre els atemptats a Barcelona i Cambrils. El Punt Òmnia està al mateix barri on vivien i on fa un any es van concentrar els registres i detencions.

Els vuit ordinadors del Punt Òmnia de Ripoll estaven molt sol·licitats entre els nens que acudien durant el curs escolar a aquest espai d'accés lliure per fer-hi activitats. Aquesta era la tendència fins que hi van haver els atemptats del 17A que van commocionar el país i molt especialment la capital del Ripollès. Des de llavors que el centre té menys joves que abans. Una davallada de l'activitat que ja es va notar el mateix setembre, setmanes després dels atemptats, segons recorda la Vanessa, la dinamitzadora de l'espai. "Quan obrim portes al setembre, sempre hi ha un pilot de gent a fora, pares que vénen a informar-se per saber quan comencem; aquell mes, però, no va venir ningú, tret de la gent gran que també fa servir els ordinadors", explica.La Vanessa no podia creure que fos pels atemptats del 17A i, de fet, avui encara es pregunta si va ser una casualitat o altres factors que se li escapen. "Hi ha gent que a causa d'això va deixar de venir i no sé per què; aquí no s'ha rebutjat mai ningú, al contrari; tothom hi és benvingut", afirma, i afegeix que "ha costat que els nens tornessin a venir". En les següents setmanes van començar a anar-hi més infants però no s'ha arribat al nivell de fa uns anys, quan s'omplien els dos torns (de cinc a sis i de sis a set de la tarda) amb setze nens d'entre 4 i 11 anys. Aquest darrer curs, però, n'hi ha hagut pràcticament la meitat. La franja que més ha baixat ha estat la dels més grans, de 10 a 11 anys.El Punt Òmnia, com a la resta que hi ha a Catalunya, està obert a nens i adults per facilitar l'accés a les TIC amb els ordinadors que hi ha disponibles. En el cas dels joves, ve a ser com una extraescolar. Segons explica Vanessa, " fem activitats, deures i els ajudo amb els ordinadors si tenen algun dubte però també juguem, perquè ja venen cansats de l'escola".Els atemptats i el silenci a l'aulaUna de les coses que li han sobtat a la dinamitzadora és que els infants en cap moment han parlat o preguntat sobre els atemptats comesos pels joves de Ripoll. Admet que ella tampoc els ha tret mai el tema. Només un cop, recorda, va sortir quelcom a la pantalla mentre buscaven algun tema de la ciutat però "de seguida ho van treure com si ells mateixos passessin pàgina".Per altra banda, també ha notat que els joves parlen més en àrab entre ells. "Ho fan d'una manera inconscient perquè fins i tot entre germans parlen català quan estan aquí", diu. La dinamitzadora explica que, com a norma, els usuaris han de parlar en català o castellà perquè "tots ens entenguem" i per respecte. "Alguna vegada se'm queixaven que algú els havia insultat i jo els deia que, com que no els entenia, no ho podia saber", assenyala Vanessa. La llengua no ha estat mai un problema, explica, perquè els nanos parlen perfectament el català. "Ha canviat alguna cosa? No ho sé, potser ells s'han unit més (com a comunitat)", afegeix."Quan penso en els atemptats, penso en els germans petits"La Vanessa estava de vacances a Lleó quan es va assabentar dels atemptats per un missatge al mòbil que li deia que mirés les notícies. Recorda que quan va veure la foto de Driss Oukabir amb el nom de "terrorista" es va dir que no podia ser, que havia de ser un error. Però a qui realment coneixia més eren els germans Abouyaaqoub, Younes i Houssaine. Vivien just davant de la casa dels seus pares i durant un breu temps havien estat usuaris del Punt Òmnia. Recorda que eren els "apaivagadors" quan hi havia alguna discussió i que mai hi havia tingut problemes. "Quan penso amb els atemptats, penso en els germans petits i les seves famílies; no tenen cap culpa del que ha passat i ho han passat molt malament pobrets", afirma.També va tenir un breu contacte amb Mohamed Hychami. Uns mesos abans del 17A va anar al Punt Òmnia i li va demanar ajuda per fer un currículum. Les seves maneres, recorda, eren molt amables i agradables. De la seva família coneixia dos nebots seus que eren usuaris assidus. Un any després la Vanessa admet que les imatges dels atemptats li segueixen colpint. "No he excusat mai els terroristes, perquè enganyats o no, van matar a sang freda; no entendré mai com ho fan poder fer", diu. I afegeix que tot el que va "viure i veure de fotos i vídeos" no ho oblidarà, "perquè va ser un cop molt dur". Un any després, però, creu que toca passar pàgina. Té previst assistir a la jornada participativa que organitzarà Ripoll amb motiu del primer aniversari dels atemptats.