Islàndia condemna a nou mesos de presó dos exbanquers per haver concedit préstecs fraudulents

Un tribunal condemna a nou mesos de presó per frau en la concessió de préstecs a dos exdirectius d'un dels tres principals bancs islandesos que el 2008 van portar el país a la crisi econòmica.
Islàndia condemna a nou mesos de presó dos exbanquers per haver concedit préstecs fraudulents
Reikiavik

Islàndia condemna a nou mesos de presó dos exbanquers per haver concedit préstecs fraudulents

Un tribunal condemna a nou mesos de presó per frau en la concessió de préstecs a dos exdirectius d'un dels tres principals bancs islandesos que el 2008 van portar el país a la crisi econòmica.
Redacció
Imatge d'arxiu de la façana d'una oficina del banc Glitnir, on treballaven els condemnats (Foto: Reuters)

Els condemnats treballaven a Glitnir i van concedir un crèdit il·legal que va comportar pèrdues de prop de 54 milions (Foto: Reuters)

Primera sentència a Islàndia contra els responsables d'una de les tres principals entitats financeres que van portar l'economia d'aquest país a prop del col·lapse l'any 2008. Un tribunal de Reikiavik ha condemnat a nou mesos de presó dos exbanquers per haver concedit préstecs fraudulents. Els dos condemnats, que treballaven al banc Glitnir, van aprovar un crèdit de 102 milions d'euros de manera il·legal a una empresa per reflotar-la. L'operació va comportar unes pèrdues de prop de 54 milions.

La fiscalia havia sol·licitat penes de 5 anys i mig però finalment els condemnats només hauran de complir tres mesos de presó perquè la resta de pena ha quedat en suspens.

La fiscalia especial creada per perseguir delictes relacionats amb la crisi no està descontenta perquè assegura que el més important era aconseguir una sentència condemnatòria. Ara investiga els caps dels altres dos bancs que també van entrar en fallida.

Els tres principals bancs islandesos van arribar a tenir actius financers deu vegades superiors al Producte Interior Brut d'Islàndia. L'octubre de 2008, però, per evitar la fallida, van haver de ser nacionalitzats urgentment i el país es va convertir en el primer d'Occident que demanava ajuda al Fons Monetari Internacional des de 1976.