Imatges a debat
Enllaç a altres textos de l'autor 
Manel Laborda
Cap de la secció de Societat de Catalunya Ràdio
Aquesta setmana unes imatges d'un crim mafiós han circulat per molts mitjans digitals i no digitals. L'escenari és Nàpols i la seqüència mostra l'assassinat d'un home de 53 anys, identificat com Mariano Bacio Terracino. Els fets gravats per una càmera van passar al mes de maig i circulen perquè la Fiscalia de Nàpols busca ajuda per identificar el criminal. La cruesa de les imatges es pot justificar per l'interès policial per esclarir un crim, però cal la seva difusió més enllà de l'àrea susceptible de donar respostes a la Fiscalia?
La popularització d'internet no fa més que accelerar i globalitzar un debat que tots els mitjans tenim cada cop més sovint. Unes imatges d'un atemptat poden tenir les mateixes seqüeles que el vídeo de Nàpols però... és el mateix?
En el món del periodisme, la lluita per l'audiència i les línies ètiques són dos vectors tan vells com la professió mateixa, però el fenomen d'internet obliga a triar entre molt més material i a molta més velocitat.
Sense arribar al cas extrem d'un crim, també aquest mes hem tingut dos muntatges circulant pels mitjans d'arreu del món: un cràter provocat per un suposat meteorit a Ucraïna i un globus sense control ocupat presumptament per un nen als Estats Units, en una acció orquestrada per un pare amb ganes de fer-se famós.
La velocitat, la globalitat i la set d'històries impactants va situar ràpidament a portada allò que fa 20 anys no hauria passat d'una conya entre veïns. El nivell de "cocció" de la notícia era un altre. Casos com els d'aquell capítol de blocs de gel que queien a dojo del cel a la península Ibèrica a començaments del 2000 ara potser saltarien l'Atlàntic i la Muralla xinesa sense deixar temps perquè el graciós acabi la primera rialla estrident.
Aquest any (alguns apunten que aquesta setmana) internet ha fet 40 anys. Malgrat aquestes quatre dècades, les espelmes les ha bufat una adolescent que sap seduir el món com ningú però necessita créixer més perquè es dibuixin més clarament els seus riscos.
Per l'espiell hem vist aquesta última setmana d'octubre que els criminals poden ignorar els tribunals però no la història. Hem vist que pots posar-te un pijama de seda i llevar-te emmanillat , hem comprovat que els cognoms poden arribar a patir, hem comprovat també que un "final feliç" no té res a veure amb el cinema tot i que també hi ha "extres", i sobretot hem tornat a descobrir que els secrets de sumari són més sumaris que secrets.
La popularització d'internet no fa més que accelerar i globalitzar un debat que tots els mitjans tenim cada cop més sovint. Unes imatges d'un atemptat poden tenir les mateixes seqüeles que el vídeo de Nàpols però... és el mateix?
En el món del periodisme, la lluita per l'audiència i les línies ètiques són dos vectors tan vells com la professió mateixa, però el fenomen d'internet obliga a triar entre molt més material i a molta més velocitat.
Sense arribar al cas extrem d'un crim, també aquest mes hem tingut dos muntatges circulant pels mitjans d'arreu del món: un cràter provocat per un suposat meteorit a Ucraïna i un globus sense control ocupat presumptament per un nen als Estats Units, en una acció orquestrada per un pare amb ganes de fer-se famós.
La velocitat, la globalitat i la set d'històries impactants va situar ràpidament a portada allò que fa 20 anys no hauria passat d'una conya entre veïns. El nivell de "cocció" de la notícia era un altre. Casos com els d'aquell capítol de blocs de gel que queien a dojo del cel a la península Ibèrica a començaments del 2000 ara potser saltarien l'Atlàntic i la Muralla xinesa sense deixar temps perquè el graciós acabi la primera rialla estrident.
Aquest any (alguns apunten que aquesta setmana) internet ha fet 40 anys. Malgrat aquestes quatre dècades, les espelmes les ha bufat una adolescent que sap seduir el món com ningú però necessita créixer més perquè es dibuixin més clarament els seus riscos.
Per l'espiell hem vist aquesta última setmana d'octubre que els criminals poden ignorar els tribunals però no la història. Hem vist que pots posar-te un pijama de seda i llevar-te emmanillat , hem comprovat que els cognoms poden arribar a patir, hem comprovat també que un "final feliç" no té res a veure amb el cinema tot i que també hi ha "extres", i sobretot hem tornat a descobrir que els secrets de sumari són més sumaris que secrets.
