La meningitis és més freqüent en nens d'entre 1 i 5 anys
La meningitis és més freqüent en nens d'entre 1 i 5 anys

Els dubtes més freqüents sobre la meningitis

La meningitis bacteriana, la més coneguda, és una malaltia greu, fins i tot mortal, tot i que no és freqüent

RedaccióActualitzat

En els darrers mesos la meningitis ha causat un fort impacte mediàtic, social i sanitari. Responem alguna de les preguntes més freqüents que genera aquesta malaltia.

Què és la meningitis i quins símptomes té?

La meningitis és una malaltia que provoca la inflamació i la irritació de les membranes que cobreixen el cervell i la medul·la espinal, anomenades meninges. Darrera hi ha diverses causes, que poden ser víriques o bacterianes.

Quan la meningitis és bacteriana pot ser molt greu, fins i tot, mortal, tot i que no és una malaltia freqüent.

Es caracteritza per un inici sobtat amb mal de cap intens, febre de 39 a 40 graus, nàusees, vòmits i rigidesa de nuca.

Hi ha diferents tipus de meningitis: A, B, C i altres. La B és la més freqüent en el nostre entorn.

Si es diagnostica i es tracta precoçment, acostuma a curar-se sense deixar seqüeles. No obstant això, en alguns casos poden sorgir complicacions.

Tenir el meningococ vol dir tenir meningitis?

El meningococ pot trobar-se a la gola d'algunes persones sense produir-los cap mena de símptoma, ja que habitualment se'n desenvolupa la immunitat. 

Malgrat tot, ocasionalment, el germen pot passar a la sang i produir una infecció generalitzada o bé afectar el sistema nerviós, i així causar la meningitis.

Les infeccions generalitzades per meningococ poden iniciar-se amb els mateixos símptomes que la meningitis. Posteriorment poden aparèixer taques a la pell de color morat distribuïdes per tot el cos, però també pot començar directament amb les taques.

A qui afecten les malalties meningocòcciques i quan arriben?

Les malalties meningocòcciques, que poden provocar meningitis i infeccions generalitzades, apareixen tot l'any, però sobretot a l'hivern i a la primavera.

Poden presentar-se a qualsevol edat, tot i que les persones grans i els nens són els col·lectius més susceptibles. En el cas dels nens, l'edat més freqüent és entre l'1 i els 5 anys.

Generalment són casos aïllats.

Com es transmeten les malalties meningocòcciques?

Mitjançant les secrecions de la faringe i del nas. Per provocar el contagi, es requereix un contacte estret. Per exemple en persones que dormen a la mateixa habitació i viuen a la mateixa casa. Fer petons amb intercanvi de saliva també facilita la transmissió.

El contagi no es produeix per contacte amb joguines o altres estris escolars perquè el meningococ és un germen que fora de l'organisme, resisteix molt poc al medi ambient.

El període d'incubació mig és de 4 dies però pot oscil·lar entre 2 i 10 dies.

Existeix tractament?

Es prescriuen antibiòtics i s'administren en un centre hospitalari. Per controlar les complicacions es poden utilitzar altres medicaments.

Com es pot prevenir aquesta malaltia?

La mesura principal és la vacunació. Des de l'any 2000 la vacuna contra la meningitis C forma part del calendari vacunes sistemàtic de Catalunya.

També existeix al mercat una vacuna contra la meningitis B, la Bexsero, que de moment no és obligatòria en el calendari. Una fundació contra la meningitis ha inciat una campanya a Change.org per demanar que s'hi inclogui.

Quan s'ha tingut un contacte estret amb una persona que pateix la malaltia s'aplica el tractament d'antibiòtics.

NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut