Espanya s'oposa a la Constitució europea perquè el sistema de votacions li fa perdre influència
La presidència de la Convenció Europea ha arribat a una fórmula de compromís sobre el futur tractat constitucional de la UE, que preveu mantenir fins al 2009 el sistema actual de votacions i la creació de la figura d'un president de la UE. Aquestes fórmules compten amb un ampli suport dels membres de la Convenció, segons el seu president, Valéry Giscard d'Estaing, però Espanya s'hi oposa. I és que amb el nou sistema de votació, la influència d'Espanya resulta fortament retallada.
Segons el president de la convenció, Valéry Giscard d'Estaing, el projecte de Constitució europea que ha presentat a Brussel·les compta amb un suport significatiu per convertir-se en la base de l'acord final. Suport significatiu és possible, unànime segur que no.
La proposta de constitució europea comporta una retallada de la influència d'Espanya en la Unió. Amb el nou sistema de votació, que fa prevaler el pes demogràfic, per a Espanya serà més difícil bloquejar una decisió.
En concret, es preveu que una proposició s'aprovi quan tingui el suport d'una majoria d'estats que sumin el 60% del total de la població europea. Espanya s'hi oposa perquè vol mantenir el repartiment de Niça, un repartiment complicat que el situa en posició més avantatjosa.
Des de fa setmanes Valéry Giscard d'Estaing manté una prova de força amb els representants espanyols. De moment, ha guanyat Giscard. La setmana que ve, quan es discuteixi el text en sessió plenària, Espanya podrà contraatacar. S'haurà de veure si té prou aliats o no per fer canviar el text.
Per fer-ho més digerible, es preveu que el nou sistema no entrarà en funcionament fins al 2009. Fins llavors es mantindran les regles previstes a Niça.
