Presenten l'esborrany de la Constitució europea, que preveu la creació d'un president de la UE

A Brussel·les, els periodistes s'afanyaven a obtenir un exemplar del projecte de Constitució europea. L'esborrany, es preveia que seria polèmic, i ho serà. S'hi recull la creació de la presidència del Consell Europeu, una mena de presidència d'Europa, cosa que provoca el descontentament dels països petits, que temen perdre influència en una Unió ampliada, i que veuen aquesta nova figura com un instrument dels estats grans per controlar les institucions. Actualment, la presidència canvia cada sis mesos entre els països membres. Un sistema que garanteix igualtat entre els estats, però que els que hi són crítics, bàsicament Espanya, Alemanya, França, Itàlia i la Gran Bretanya, consideren ineficient i confús. El president de la convenció, Valéry Giscard d'Estaing, ha dissenyat un projecte que també preveu la creació d'un altre càrrec, el de ministre d'Afers Estrangers europeu. Un alt representat reforçat que presidirà els consells de ministres dedicats a les relacions exteriors. A un altre dels punts del projecte, el sistema de votació, s'hi oposa rotundament Espanya. L'esborrany proposa que les decisions es prenguin quan hi hagi a favor una majoria d'estats que representin el 60 per cent de la població. Espanya reclama que es mantingui el sistema acordat a Niça, perquè considera que, amb el canvi, perdria capacitat d'influència. Demà es presenta la segona part d'aquest projecte de Constitució, i divendres hi haurà la discussió en el ple de la convenció europea.