Espanya no extradirà a Turquia l'escriptor i periodista turcoalemany Dogan Akhanli
Alemanya celebra la decisió del govern espanyol, que es basa en el fet que Akhanli té reconeguda la condició d'asilat
El govern espanyol no extradirà a Turquia l'escriptor i periodista turcoalemany Dogan Akhanli, detingut el 19 d'agost a Granada en aplicació d'una ordre internacional de la Interpol que responia a una petició turca.
La detenció d'Akhanli va tenir lloc a Granada, on estava de vacances. L'endemà, el jutge Fernando Andreu de l'Audiència Nacional el va deixar en llibertat provisional, però s'havia de quedar a Madrid en espera de conèixer la decisió del govern espanyol.
La decisió l'ha comunicada aquest migdia la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Exercint de portaveu, Santamaría ha argumentat que la negació de la petició d'extradició respon al fet que Akhanli té reconeguda, per part d'Alemanya, la condició de refugiat amb dret a asil.
Alemanya, de fet, li va concedir a Akhanli la nacionalitat alemanya el 2001 quan Turquia li va negar la seva nacionalitat d'origen.
Avui, el Ministeri d'Afers Exteriors d'Alemanya ha expressat amb un missatge a Twitter la satisfacció del seu titular, Sigmar Gabriel, per la decisió d'Espanya de no extradir Akhanli a Turquia. De fet, Gabriel havia intercedit a favor d'Akhanli davant el govern espanyol.
.@sigmargabriel: Erleichtert, dass Spanien Auslieferungsverfahren für #Akhanli nicht mehr weiterführt. Hoffe auf schnelle Rückkehr nach DEU
Auswärtiges Amt (@AuswaertigesAmt) October 13, 2017
Nascut al nord-est de Turquia i crescut a Istambul, Akhanli, de 60 anys, viu a Alemanya des de 1991 i és integrant del PEN Club, l'associació internacional d'escriptors.
Al seu país d'origen Akhanli ha estat empresonat dues vegades.
Una, durant diversos mesos, va ser arran de la seva detenció, l'any 2010 quan entrava a Turquia per visitar el seu pare, que estava malalt. Les autoritats el van acusar d'haver comès un robatori amb homicidi. El seu advocat va assegurar que en el moment dels fets Akhanli ni tant sols no era al país.
El 2013 l'escriptor i periodista va ser declarat innocent, però la resolució judicial va quedar suspesa pel govern turc, que va incloure Akhanli a la llista de les persones més buscades.
Ara les autoritats turques acusen Akhanli de "terrorisme". L'escriptor assegura que l'acusació és política i que el govern turc el persegueix perquè escriu sobre el genocidi armeni -a principis del segle XX, per part de l'imperi otomà- i també sobre els drets dels kurds, dos temes molt incòmodes per al règim presidit per Recep Tayyip Ergogan.
La decisió del govern espanyol de no tirar endavant el procediment judicial contra Akhanli respon als mateixos motius que ja el van dur, el 29 de setembre, a negar l'extradició a Turquia del periodista turc-suec Hamza Yalçin, que va ser detingut a Barcelona i va passar gairebé dos mesos de presó provisional al centre de Brians.
Es dóna la circumstància que les relacions entre els governs de Turquia i d'Alemanya no passen pel seu millor moment des que, el juny de 2016, el Parlament alemany va condemnar el genocidi armeni.
Actualment hi ha diversos ciutadans turc-alemanys empresonats a Turquia per motius polítics. Un d'ells és el corresponsal del diari alemany "Die Welt" Deniz Yüzel, detingut el febrer. I una altra és la periodista i intèrpret Mesale Tolu, detinguda a l'abril i empresonada juntament amb el seu fill de dos anys.
El judici a Tolu -acusada de propaganda terrorista i de pertànyer a un grup d'extrema esquerra- ha començat aquesta setmana malgrat les nombroses gestions fetes per Alemanya demanant el seu alliberament.
