Músics al carrer.
Músics al carrer.
Barcelona

Els músics al carrer estan negociant amb l'Ajuntament de Barcelona una normativa més flexible

En l'últim any i mig s'han posat més de 500 multes per incomplir la normativa i s'han requisat instruments i amplificadors als músics al carrer i ara l'administració i els artistes volen pactar alguns canvis

RedaccióActualitzat

Molts músics famosos van començar tocant al carrer. Als espais de Barcelona no pot tocar qui vol ni tampoc quan vol. La normativa és molt estricta, cal una acreditació i cenyir-se al torn i al lloc assignats.

En l'últim any i mig s'han posat més de 500 multes per incomplir-la i s'han requisat instruments i amplificadors. Ara, per primera vegada, l'ajuntament i els músics estan pactant canvis en la normativa perquè sigui una mica més fàcil guanyar-s'hi la vida.

Grups musicals amb èxit

De la Barcelona dels turistes i de la dels ciutadans habituals en formen part, també, els músics que animen alguns dels racons més característics de la ciutat. Els New Orleans Pussycats van fer sentir, temps enrere, els seus ritmes a la plaça de Catalunya. El grup el va formar Pepe Robles, que ha guanyat diversos premis internacionals però tot i això mai ha deixat de tocar al carrer:

"La possibilitat de tocar cada dia, generalment no es dóna, un toca quan et contracten, normalment només és els caps de setmana, però estar cada dia a "training" és una manera com qualsevol altra de guanyar uns Diners".

Quan Pepe Robles va començar a tocar, fa 20 anys, no hi havia regulació i les queixes dels veïns, pel soroll que hi havia, anaven en augment. Actualment només poden fer-ho els músics acreditats i en el lloc i horari establert.

Ara, els Pussycats han col·laborat en un videoclip anomenat "Estrellas del anonimato", compost per Jorge Tylki, que reivindica, precisament, el talent dels artistes de carrer.

Pepe Robles diu que no tothom se'n surt, però ell s'ha guanyat la vida durant set anys cantant pel barri Gòtic. Ara ha gravat el seu primer disc:

"A mi sempre m'ha interessat escriure cançons, i volia posar a prova les meves composicions, volia veure si les meves cançons eren capaces de detenir la gent, al transeünt, que escoltessin cançons que mai han escoltat, que són meves, a veure si eren capaces de formar una rotllana de gent i que s'aturessin una estona".

Adjudicació de torns

Per normativa, a Barcelona es fa adjudicació de torns. El sorteig estableix en quin ordre poden triar. Així els primers decideixen llocs i horaris, però la sort no sempre els acompanya.

A vegades fer una bona jornada també depèn del turisme i de la meteorologia. Per això alguna vegada algun músic no compleix amb la normativa perquè diu que amb els torns adjudicats no n'hi ha prou per guanyar-se la vida.

Si els enxampen els poden requisar els instruments i posar-los una multa. Diuen que des de fa un temps ha augmentat la pressió policial: només en un any i mig s'han posat 500 sancions. Moltes per tocar amb amplificadors. Aquest, el de l'amplificador, és un dels canvis que s'està negociant amb l'ajuntament.

Barcelona ha canviat

El so de la ciutat ha canviat, hi ha molta més gent, molts més cotxes, això també afecta que un músic pugui tocar amb unes condicions acústiques adequades. I diuen que en aquestes condicions més sorolloses el volum del so s'ha d'adequar, s'ha de mirar si s'utilitza amplificació o no,

Alguns artistes consideren que Barcelona s'està quedant enrere amb la música al carrer. Declaren que quan va començar, la normativa a Barcelona era el top, ara, vas per Europa, vas a Alemanya, vas a Munic, i el matí pagues un permís, 10 o 20 euros, i et diuen on pots i a quina hora.

De moment, els músics han aconseguit que l'ajuntament se'ls escolti abans de modificar una vegada més la normativa. D'aquí a uns mesos se sabrà si els canvis els fan la vida més fàcil o no.

 

Anar al contingut