Els condemnats de La Manada, per primer cop al jutjat després de quedar en llibertat

El primer a anar-hi ha estat el militar Antonio Jesús Cabezuelo
Els condemnats de La Manada, per primer cop al jutjat després de quedar en llibertat
Sevilla

Els condemnats de La Manada, per primer cop al jutjat després de quedar en llibertat

El primer a anar-hi ha estat el militar Antonio Jesús Cabezuelo
Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els integrants de La Manada, condemnats a 9 anys de presó per abusos sexuals a una noia de 18 anys durant els Sanfermines de fa dos anys, compareixen aquest dilluns per primer cop als jutjats de Sevillla després que divendres van quedar en llibertat provisional. El primer a anar-hi, poc abans de les 9.30 del matí, ha estat el militar Antonio Jesús Cabezuelo.

Cap a les 11.00 José Ángel Prenda ha arribat sol als jutjats.

 

El tercer a presentar-se al jutjat de Sevilla ha estat Ángel Boza, just abans de les dotze del migdia.

 

Una hora després arribava als jutjats el guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero en cotxe i en sortia 10 minuts després amb ulleres de sol.

 

L'últim a comparèixer ha estat Jesús Escudero, a les 12.45, que ha abandonat els jutjats cinc minuts després en moto. Cap d'ells ha volgut fer declaracions als mitjans.

Els cinc condemnats han de comparèixer tres cops per setmana als jutjats –dilluns, dimecres i divendres–, segons les mesures cautelars marcades per l'Audiència de Navarra. Els han imposat que no puguin entrar a la Comunitat Autònoma de Madrid, on viu la víctima, i també se'ls ha retirat el passaport.

Tots els membres del grup van quedar en llibertat divendres després d'haver pagat 6.000 euros de fiança i que l'Audiència de Navarra acordés la llibertat provisional sota fiança en considerar que no hi havia risc de fuga o de reiteració delictiva. En la interlocutòria, amb el vot en contra del president del tribunal, es precisava que el risc de fuga vinculat en el seu dia a les altes penes sol·licitades per als cinc sevillans, "ha perdut força notablement" amb les condemnes a 9 anys de presó per a cadascun d'ells per abús sexual i no per violació.

Notícia relacionada: Per què abús sexual i no violació? La violència, clau en la sentència de La Manada

 

L'escrit també cita la "insolvència" dels processats per "procurar-se una fuga eficaç", així com la falta d'amistats o relacions que puguin ajudar-los a fugir.

Pel que fa a la reiteració delictiva, la sala creu que la "repercussió que ha tingut aquest cas i la pressió que ha desencadenat han alimentat un rebuig social de tal magnitud que permet qüestionar fonamentadament aquest hipotètic risc". I afegeix: "Fa poc menys que impensable l'esmentat risc de reiteració delictiva."

Notícia relacionada: La Manada: sis claus per entendre un cas que ha sacsejat la societat

La polèmica sentència de La Manada primer, i la posada en llibertat dels cinc acusats després, han tornat a revifar les crítiques contra determinades decisions judicials relacionades amb agressions sexuals. Els col·lectius feministes denuncien que la justícia té trets patriarcals i que cal un canvi profund.

TEMES:
La Manada

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS