Theresa May aprofita la campanya per evitar la fuga de vots que creia assegurats.
Theresa May aprofita la campanya per evitar la fuga de vots que creia assegurats.

Eleccions al Regne Unit: de la bassa d'oli de May a la incertesa

El Regne Unit vota dijous la composició de la Cambra dels Comuns. Són unes eleccions generals avançades per la primera ministra Theresa May per reforçar la seva majoria absoluta de cara a negociar el Brexit. Però en quinze dies el panorama polític i social al país s'ha trasbalsat i ara els britànics fan front a un dels comicis més incerts.

Món 324Actualitzat

Hi ha una màxima política que diu: no convoquis eleccions o referèndums si no estàs segur que els pots guanyar. Lògic, oi? Doncs al parlament britànic dos polítics han desafiat fa poc aquesta lògica.

Primer, David Cameron, que va perdre estrepitosament el referèndum del Brexit quan ningú li demanava fer-lo. I el segon, la seva substituta.

A Theresa May, li quedaven tres anys llargs de mandat i va heretar una còmoda majoria als comuns, però la va voler tenir encara més gran... I aquí és on l'avarícia electoral la va cegar. Perquè, si fem cas dels sondejos, May va camí de perdre la majoria absoluta i, per tant, de repetir l'error garrafal de Cameron.

Es pensava que ho tenia tot de cara per guanyar força i legitimitat de cara a Europa, però ara és una política desesperada lluitant per mantenir el que ja tenia.

El Parlament britànic té 650 diputats que representen cadascuna de les 650 circumscripcions del país. En les circumscripcions, sempre guanya qui s'emporta la meitat més un dels vots, i això, tradicionalment, ha afavorit els dos grans partits del país, que, menys dos cops, han disfrutat sempre de majories absolutes.

Va ser el cas del 2015, quan, tot i obtenir només el 37% dels vots, David Cameron va emportar-se 331 diputats. Els comuns van quedar pintats de blau, amb uns laboristes tocant fons amb 232 escons.

I què passarà dijous? Doncs és per exasperar-se perquè els sondejos són totalment dispars. N'hi ha que pronostiquen que Theresa May pot arribar a caure als 310 diputats, a 15 de la majoria absoluta. Els laboristes pujarien fins als 257, però no sumarien amb ningú per fer govern.

El Parlament quedaria, com es diu, penjat, i ningú sap quins socis podria convèncer May. Ara bé, hi a altres sondejos que donen als conservadors una majoria absoluta encara més folgada que l'actual, amb 361 diputats, que implicaria una debacle laborista.

En definitiva, una incertesa absoluta agreujada pels dos atemptats terroristes en plena cursa electoral, un fet que ningú sap quin impacte tindrà.

La campanya electoral més atípica al Regne Unit

Jeremy Corbyn només sobreviurà amb un escenari: si aconsegueix impedir la majoria absoluta de Theresa May. Si això passa, i cada cop hi ha més punts que passi, aquest veterà laborista no governarà, però podrà seguir al capdavant del partit i reivindicar com a bo el gir radical a l'esquerra que hi ha imprimit.

El líder laborista és un polític incansable i sincer que sembla tret dels anys 80, quan el laborisme valorava la puresa ideològica més que no pas guanyar el poder. Però pels seus seguidors, representa l'honestedat que ja no queda en la política, i és l'únic capaç de motivar els joves i donar-los una alternativa creïble a un sistema que no els agrada.

Jeremy Corbyn, el diputat rebel del vell laborisme

El periple de Corbyn és l'última etapa d'una cursa en què el partit ha registrat voltes ràpides que el feien imparable, però també s'ha trobat murs –alguns inesperats- que l'han obligat a reposicionar-se. Talment, com un vídeojoc.

El videojoc de la història del laborisme britànic

Al marge dels polítics, dijous hi ha una altra institució que s'examina al Regne Unit. Són les empreses de sondejos que amb el Brexit i amb les eleccions del 2015 van fallar estrepitosament a l'hora de preveure els resultats. Per això ara hi ha pronòstics tan diferents, perquè algunes segueixen fidels als mètodes tradicionals i unes altres els han modificat radicalment.

Per què fallen les enquestes?

En les enquestes, és tan important la intenció de vot com la participació. I encara més, qui participa i qui no.

Com hem vist, al Regne Unit, els joves voten menys que la gent gran. Tot i això, en el referèndum del Brexit, hi va haver rècord de participació de gent jove. Però proporcionalment, van seguir sent pocs i no va anar a votar ni la meitat dels menors de 24 anys, mentre que els més grans van votar en massa.

Es diu que el fet que la gent gran votés massivament explica que guanyés l'opció de marxar de la Unió Europea. Però els experts ho posen en qüestió. Open Society Foundation i el CCCB s'han preguntat si el gruix cada cop més nombrós de votants grans explica que després hi hagi resultats com el del  Brexit. I la resposta desmunta alguns prejudicis.

Anar al contingut