El sindicat dels controladors recorre davant del Suprem la militarització dels aeroports
El sindicat dels controladors aeris ha recorregut davant del Tribunal Suprem l'establiment de l'estat d'alarma i la militarització dels aeroports. La USCA ha informat que ha presentat dos recursos contenciosos administratius davant del Suprem contra els dos decrets, cosa que va instaurar l'estat d'alarma i la militarització dels serveis civils del trànsit aeri. En un comunicat, la Unió Sindical de Controladors Aeris ha dit que els seus assessors jurídics tenen "seriosos dubtes" sobre el procediment que va seguir el govern espanyol per dictar aquests decrets, així com sobre els fonaments legals d'aquestes normes.
La USCA recorrerà els dos decrets llei pels quals el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma i la militarització dels aeroports per fer tornar els controladors als seus llocs de treball. El sindicat dels controladors considera que tots dos decrets ofereixen "dubtes" sobre els seus fonaments legals. Alhora, al·leguen que la militarització aèria que s'ha decretat "impedeix tota actuació de tipus sindical" i per això han demanat al Suprem que certifiqui que la decisió d'interposar els dos decrets s'ha pres efectivament. A més, el sindicat dels controladors ha dit que també vol dur els decrets davant "l'autoritat militar competent".
César Cabo: "La reacció ha estat desmesurada"
"La nostra reacció ha estat desmesurada però aquí tots tenim una responsabilitat que haurem d'assumir", ha manifestat el controlador aeri César Cabo, que s'ha acostat a títol personal fins a l'Audiència Provincial de Madrid, on havien de prestar declaració els 12 primers companys seus citats per un delicte de sedició després de les baixes massives als seus llocs de treball divendres passat.
Cabo ha dit que "AENA i el Ministeri hauran d'assumir la seva part de responsabilitat" com ells assumeixen la seva, i ha insitit que va ser AENA qui va prendre la decisió de tancar l'espai aeri i els avions no van sortir.
"El clima d'agitació impedia a molts treballadors desenvolupar la seva feina, però hi havia controladors perquè els avions haguessin pogut seguir volant. No en les mateixes condicions, però es podia haver seguit volant", ha sentenciat.
Els fets de divendres a dissabte
Els controladors aeris van abandonar massivament els seus llocs de treball divendres passat per protestar contra el reial decret que estableix els criteris per computar el màxim de 1.670 hores anuals de trànsit aeri i que va ser aprovat pel Consell de Ministres del mateix divendres.
La protesta dels controladors, que segons l'USCA va ser "espontània", va provocar que l'espai aeri espanyol es tanqués el dia abans del pont de la Constitució, cosa que va afectar més de 2.000 vols. Davant d'aquesta situació, el govern va donar un ultimàtum als controladors i va firmar un primer decret pel qual el Ministeri de Defensa va assumir el control de l'espai aeri espanyol, mentre la fiscalia de l'Estat obria diligències penals per un possible delicte de sedició, penat amb fins a 8 anys de presó. L'endemà, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma per primer cop des de la proclamació de la democràcia. Va ser així com el Ministeri de Foment va poder anunciar cap a les quatre de la tarda de dissabte que es reobria el trànsit aeri a Espanya, després de més de 20 hores tancat, un cop els controladors aeris van tornar als seus llocs de treball i van tornar a operar.
César Cabo: "La reacció ha estat desmesurada"
"La nostra reacció ha estat desmesurada però aquí tots tenim una responsabilitat que haurem d'assumir", ha manifestat el controlador aeri César Cabo, que s'ha acostat a títol personal fins a l'Audiència Provincial de Madrid, on havien de prestar declaració els 12 primers companys seus citats per un delicte de sedició després de les baixes massives als seus llocs de treball divendres passat.
Cabo ha dit que "AENA i el Ministeri hauran d'assumir la seva part de responsabilitat" com ells assumeixen la seva, i ha insitit que va ser AENA qui va prendre la decisió de tancar l'espai aeri i els avions no van sortir.
"El clima d'agitació impedia a molts treballadors desenvolupar la seva feina, però hi havia controladors perquè els avions haguessin pogut seguir volant. No en les mateixes condicions, però es podia haver seguit volant", ha sentenciat.
Els fets de divendres a dissabte
Els controladors aeris van abandonar massivament els seus llocs de treball divendres passat per protestar contra el reial decret que estableix els criteris per computar el màxim de 1.670 hores anuals de trànsit aeri i que va ser aprovat pel Consell de Ministres del mateix divendres.
La protesta dels controladors, que segons l'USCA va ser "espontània", va provocar que l'espai aeri espanyol es tanqués el dia abans del pont de la Constitució, cosa que va afectar més de 2.000 vols. Davant d'aquesta situació, el govern va donar un ultimàtum als controladors i va firmar un primer decret pel qual el Ministeri de Defensa va assumir el control de l'espai aeri espanyol, mentre la fiscalia de l'Estat obria diligències penals per un possible delicte de sedició, penat amb fins a 8 anys de presó. L'endemà, el govern espanyol va declarar l'estat d'alarma per primer cop des de la proclamació de la democràcia. Va ser així com el Ministeri de Foment va poder anunciar cap a les quatre de la tarda de dissabte que es reobria el trànsit aeri a Espanya, després de més de 20 hores tancat, un cop els controladors aeris van tornar als seus llocs de treball i van tornar a operar.
