El PSE envia al Suprem les actes de les reunions en què s'ha abordat la dissolució del grup SA

El portaveu del grup parlamentari basc del PSE-EE, Rodolfo Ares, ha anunciat que han decidit remetre al Tribunal Suprem i a la Fiscalia General de l'Estat les actes de les reunions de Junta de Portaveus i de la mesa del Parlament en què s'ha abordat la sentència que ordena la dissolució de Sozialista Abertzaleak. El moiu és que volen que coneguin la posició que ha mantingut cada un dels membres d'aquests òrgans parlamentaris i "quedin clares les responsabilitats de cadascú". A la seu de la cambra basca a Vitòria, Ares ha explicat que el seu grup ha adoptat aquesta determinació perquè, a la reunió de la Junta de Portaveus, han pregunttat al president del Parlament basc, Juan María Atutxa, si havia remès o pensava remetre al Suprem aquestes actes, tal com ja havien sol·licitat prèviament, i Atutxa ha respost que no les ha remès i que "no tenia intenció" de fer-ho. El portaveu dels socialistes ha considerat que és "transcendent" que el Tribunal Suprem i la fiscalia tinguin documentació escrita i "estricta" sobre la posició que ha mantingut cada membre dels diferents grups en relació amb aquest assumpte, "perquè quedi clar" qui ha estat demanant la dissolució de Sozialista Abertzaleak i "qui s'hi ha oposat o ha buscat excuses". En aquest sentit, Rodolfo Ares ha subratllat per què el seu grup actua d'aquesta manera: "Si en el futur s'han de depurar responsabilitats al Suprem, que la Fiscalia conegui amb detall, per certificació que es recull en les actes, la posició que cada un hem mantingut." I no s'han fet esperar les reaccions a la decisió presa pel Tribunal Suprem en la qual insta la fiscalia a emprendre accions legals per la negativa del Parlament basc a dissoldre el grup Sozialista Abertzaleak. Per una banda, el president del PP basc, Carlos Iturgaiz, ha defensat que "ara qui ha d'actuar és la justícia, els jutges, la fiscalia", davant les "proves evidents" que el president de la cambra basca, Juan María Atutxa, i altres dirigents nacionalistes del Parlament "han encobert el món de Batasuna" i "han atemptat contra l'estat de dret". Segons ell, "hi ha proves més que suficients" en aquest sentit. En l'altre extrem, el portaveu parlamentari de Sozialista Abertzaleak, Arnaldo Otegi, ha considerat que les mesures que adoptarà el Suprem sobre el seu grup seran "molt agressives" i intentaran "imposar l'autoritat de l'Estat que sent una cambra com a pròpia". A més, ha emplaçat a no donar "més oxigen" a l'actual marc polític i ha apostat per debatre un pla per fer front a l'"agressió" de l'Estat. Batasuna presenta un recurs d'empara Mentrestant, Batasuna ha presentat un recurs d'empara preparat per l'advocat de la formació, Iñigo Iruin. El text apel·la al dret a la tutela judicial efectiva, que considera vulnerat perquè la Llei de Partits en què es fonamenta la il·legalització de Batasuna no preveu la dissolució de grups parlamentaris. A més, s'argumenta que la sentència del Tribunal Suprem que ordena la il·legalització de Batasuna no fa referència al grup parlamentari i que, com que és una sentència ferma, no es pot modificar amb mesures posteriors. Per tot plegat, Batasuna acusa el Suprem de voluntarisme judicial i demana al Constitucional que suspengui l'execució de la dissolució del grup Sozialista Abertzaleak.