El president Obama inaugura el museu afroamericà, proposat el 1915
Es busca recordar la importància de la raça negra en la societat d'aquest país, un deute que els últims dies agafa relleu mediàtic
El president Obama ha inaugurat el museu afroamericà, un deute amb la història del país, que en els últims dies agafa relleu mediàtic. El 1915 es va fer la primera proposta de museu, però el Congrés no la va aprovar fins al 2003.
Amb aquest museu es busca recordar la importància de la raça negra en la societat d'aquest país i repassa 600 anys d'història dels afroamericans.
Al museu guarda molta documentació i molts objectes que recorden tots aquests anys. Per exemple, els esclaus afroamericans, que malvivien en cabanes de fusta i que van ajudar des dels inicis de les colònies a construir els fonaments de l'economia del país. És el capítol més vergonyós i queda a la part soterrada del museu.
També hi ha apartats més personalitzats com el que fa referència a la contralt Marion Anderson. Era el 1939, anys de segregació. La contralt cantava al Lincoln Memorial després de negar-se-li una sala de concerts, per ser negra. El seu vestit forma part de les desenes de milers d'objectes recuperats de particulars per al museu.
Visitar el museu és una experiència marcada pels horrors del passat però alhora la supervivència davant l'adversitat encarnada per figures com Martin Luther King o el boxejador Muhammad Ali, símbols de la lluita pels drets civils.
I tan important com el contingut, el continent. L'edifici s'inspira en l'art africà i s'ubica estratègicament entre els màxims símbols del país. L'imponent edifici és tota una declaració d'intencions; la història afroamericana forma part ja de la història americana. En un moment de forta polarització i d'increment de les tensions racials, el museu pot convertir-se en un important element per ajudar a contextualitzar i a curar ferides.
El pressupost s'ha aconseguit mitjançant dues fonts: la meitat dels diners han sortit del govern federal i l'altra meitat de donants com l'estrella televisita Oprah Winfrey o Michael Jordan. L'edifici, que fa 37.200 metres quadrats, ha costat 36 milions de dòlars.
