El Consell de Ministres aprova la llei de la ciència per intentar evitar la fuga de cervells
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de la llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, amb la qual es vol adaptar el sistema científic estatal a les competències de l'estat autonòmic i de la UE. Els principals objectius de la llei, que ha presentat la ministra Cristina Garmendia, són retenir el talent dels investigadors espanyols, intentar atreure cervells estrangers i propiciar que els científics puguin dedicar més temps a la investigació i menys a la burocràcia. L'executiu estatal també vol que el text serveixi perquè el coneixement que generen els investigadors contribueixi de forma eficaç al desenvolupament social i el progrés econòmic.
Entre les novetats de la nova llei destaquen les que fan referència a la definició de la "carrera científica", que busca ser més estable, basada en els mèrits i prou atractiva com per atreure i retenir el talent, i evitar així la "fuga de cervells", especialment dels més joves. És per això que preveu substituir el sistema de beques a joves investigadors per contractes amb totes les prestacions socials, un sistema que, segons el govern, només tenen els països científicament més avançats. Així doncs, es crea un nou contracte fix d'accés que substituirà l'actual model de contractes temporals. Per atreure cervells estrangers, es crea una nova modalitat, el "contracte especial d'investigadors distingits".
La nova llei també crearà un sistema de gestió de la investigació "més flexible i menys burocràtic" per part de l'administració. Per aconseguir-ho, s'acceleraran els temps de resolució de convocatòries i se simplificaran els criteris d'avaluació. D'aquesta manera, amb una administració més àgil, es vol que els científics puguin dedicar a la investigació el temps que s'estalviïn de la paperassa.
La marxa de Baselga, una "molt bona notícia"
Paradoxalment, tot i que una de les principals finalitats del projecte de llei és que els talents científics no marxin de l'Estat, la ministra de Ciència i Tecnologia ha qualificat de "molt bona notícia" la marxa de Josep Baselga als Estats Units. L'oncòleg català Josep Baselga era fins ara el cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i aquesta mateixa setmana ha anunciat que se'n va a l'Hospital General de Massachusetts, a Boston, com a director de la divisió d'Oncologia i Hematologia. Cristina Garmendia, però, considera que això farà "fluir les relacions entre els sistemes d'investigació clínica entre Espanya i els EUA i serà molt positiu per al país". A més, la ministra ha destacat que Baselga manté la direcció científica de l'Institut Oncològic de la Vall d'Hebron.
La nova llei també crearà un sistema de gestió de la investigació "més flexible i menys burocràtic" per part de l'administració. Per aconseguir-ho, s'acceleraran els temps de resolució de convocatòries i se simplificaran els criteris d'avaluació. D'aquesta manera, amb una administració més àgil, es vol que els científics puguin dedicar a la investigació el temps que s'estalviïn de la paperassa.
La marxa de Baselga, una "molt bona notícia"
Paradoxalment, tot i que una de les principals finalitats del projecte de llei és que els talents científics no marxin de l'Estat, la ministra de Ciència i Tecnologia ha qualificat de "molt bona notícia" la marxa de Josep Baselga als Estats Units. L'oncòleg català Josep Baselga era fins ara el cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron i aquesta mateixa setmana ha anunciat que se'n va a l'Hospital General de Massachusetts, a Boston, com a director de la divisió d'Oncologia i Hematologia. Cristina Garmendia, però, considera que això farà "fluir les relacions entre els sistemes d'investigació clínica entre Espanya i els EUA i serà molt positiu per al país". A més, la ministra ha destacat que Baselga manté la direcció científica de l'Institut Oncològic de la Vall d'Hebron.
