El cineasta Costa-Gavras, Premi Internacional Catalunya del 2017

El jurat del premi ha destacat que les seves pel·lícules s'han convertit en "símbols universals contra la intolerància, la repressió i la falta de llibertat"

RedaccióActualitzat

Ja és públic el nom del guanyador del 29è Premi Internacional Catalunya, un guardó que el govern atorga cada any a aquelles persones que han contribuït amb la seva feina a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Aquest any el jurat ha valorat 141 candidats i candidates.

El guanyador d'aquest any és el cineasta francès d'origen grec Konstantínos Gavrás, conegut com a Costa-Gavras. Ho ha anunciat aquest dimecres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha destacat que li han atorgat el premi per "la seva mirada crítica sobre el món i per haver sabut aixecar testimoni de les principals convulsions històriques del segle XX, denunciant les dictadures de diferent signe ideològic d'arreu del món i enfrontant-se també als problemes del segle XXI".

El primer director de cinema guardonat

El veredicte del jurat també destaca que "les seves pel·lícules transcendeixen la conjuntura històrica dels arguments i s'han convertit així en símbols universals contra la intolerància, la repressió i la falta de llibertat."

 

En l'acte d'anunci del veredicte del jurat, el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, ha destacat que Costa-Gavras sigui el primer director de cinema que rep aquest premi. Ha revelat que la Filmoteca havia presentat diverses vegades la seva candidatura a aquest premi, i s'ha felicitat que l'hagi guanyat.

Un director compromès políticament

Autor de pel·lícules emblemàtiques com "Z", "Estat de setge", "Missing", "La capsa de música" o, més recentment, "El Capital", Costa-Gavras és considerat un cineasta polític perquè ha dedicat la seva carrera al cinema de denúncia i també de reflexió política.

Costa-Gavras va néixer el 1933 a Grècia, i amb 19 anys se'n va anar a estudiar a París. Va començar estudiant Lletres a la Sorbona, però va canviar-ho de seguida pels estudis de cinema quan va descobrir que era el que li agradava.

 

Després de començar com a ajudant de directors com Jacques Demy i René Clément, amb 32 anys va dirigir la seva primera pel·lícula, "Compartiment Tueurs", protagonitzada pels seus amics Yves Montand i Simone Signoret. Quatre anys més tard, i amb un guió escrit per Jorge Semprún, va dirigir "Z", una denúncia de la repressió a militants comunistes de la seva Grècia natal

Una etapa americana

Els anys 70 va consolidar la seva carrera amb tres pel·lícules polítiques més: "La confessió", un altre cop amb guió de Jorge Semprún, sobre l'ús de la tortura a la Txecoslovàquia pro-russa; "Estat de setge", sobre la intervenció dels Estats Units a l'Uruguai; i "Secció especial", sobre el tribunal que la França col·laboracionista amb els nazis va posar en marxa per neutralitzar la resistència.

 

Després de consolidar-se com una de les principals referències del cinema polític mundial, Costa-Gavras va dirigir els anys 80 del segle passat unes quantes pel·lícules als Estats Units. La que més ressò va tenir va ser "Missing", la història de la desaparició d'un jove nord-americà durant el cop d'estat de Pinochet a Xile.

Un jurat molt interdisciplinari

El premi l'ha atorgat un jurat compost per una dotzena de personalitats de diferents àmbits científics i culturals, entre els quals hi ha l'arquitecte Ricardo Bofill, els filòsofs Josep Ramoneda, Gianni Vattimo i Edgar Morin -guanyador del premi el 1994-, el físic i gestor cultural Jorge Wagensberg, el sociòleg Richard Sennett o la biòloga Anna Veiga.

El premi, que comporta una recompensa econòmica de 80.000 euros, el rebrà Costa-Gavras el 17 de juliol en un acte al Palau de la Generalitat. Aquest premi s'atorga des del 1989, i entre altres, l'han rebut l'expresident nord-americà Jimmy Carter, el filòsof Karl Popper, el polític sud-africà Desmond Tutu o l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss.

Acte a la Filmoteca el 18 de juliol

Esteve Riambau ha destacat que Costa-Gavras també presideix la Cinemateca francesa. Precisament, poca estona després de conèixer-se el veredicte del jurat, la Filmoteca de Catalunya ha anunciat que el cineasta grecofrancès intervindrà en un acte públic l'endemà del lliurament del premi:

 


 

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut