El 2017 es recuperaran 42 fosses de la Guerra Civil i la dictadura

La Generalitat ha fet un pas més en la recuperació de la memòria històrica i, coincidint amb la commemoració del 80è aniversari de l'esclat de la Guerra Civil, ha elaborat, per al 2017, un pla d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest any, el govern té previst recuperar 42 fosses comunes. Una vintena són a les Terres de l'Ebre i la resta s'escampen per tot el territori: a l'Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona, la Catalunya central, Girona i Lleida.

El pla de fosses d'aquest 2017, en concret, preveu diverses actuacions:

• 20 actuacions a les Terres de l'Ebre (taronja clar), a la Fatarella, al Memorial de les Camposines, Corbera d'Ebre, a Pinell de Brai i a Miravet.
• 8 a Lleida (taronja fosc), al cementiri d'Alguaire; a Alfés, Aspa, Artesa de Lleida i Soses; a la fossa de La Peixera, a Vilanova de Meià i al Mas de Can Ranxet, a Portell-Sant Ramon.
• 6 al Camp de Tarragona (blau) a Guiamets, al cementiri i dos llocs propers de Torre de Fontaubella i a Pradell de la Teixeta, el cementiri del Molar i al cementiri de Salomó.
• 4 a l'Alt Pirineu i l'Aran (verd), als exteriors del cementiri i del nucli de Figuerola d'Orcau i dues a Gavet de la Conca.
• 3 a la Catalunya central (lila), als entorns de Mas Puigvistós i a la fossa de Can Maçana, al Bruc.
• 1 a Girona (groc), a la fossa de Can Maçana.

Una de les actuacions es preveu a la fossa de La Peixera, a Artesa de Segre. Com a conseqüència de l'ofensiva franquista del desembre de 1938, La Peixera va ser ocupada pels rebels el dia 2 de gener de 1939, on es van fortificar davant la impossibilitat d'avançar. L'endemà van començar els contraatacs republicans fins a ocupar la casa el dia 5 de gener. Els morts de tots dos bàndols van quedar al voltant de la casa.

També en la tomba del soldat desconegut a Cassà de la Selva. Els enfrontaments entre les tropes republicanes i franquistes a Cassà de la Selva van causar la mort d'un soldat republicà. Aquest soldat va ser mal enterrat a la cuneta del camí, als afores del municipi. El cos es va quedar allà durant un temps. Després va ser enterrat fora del camí, sobre el marge. L'hivern del 2005, el cos encara era allà, amb dues creus de ferro que assenyalen l'indret. Es podria tractar d'un brigadista internacional.

A Prats de Lluçanès també es recuperarà una fossa. Les tropes republicanes, possiblement del XVIIIè o XIè Cos d'Exèrcit, van establir una línia defensiva per frenar l'avanç de les tropes rebels, en aquest cas la 54a Divisió. Arran d'aquesta línia hi va haver importants combats que van causar la mort a diversos soldats. Com a la majoria de poblacions catalanes, els morts no van ser enterrats pels soldats rebels, sinó pels veïns de les poblacions, i en el cas de Prats encara hi ha algun testimoni que recorda com es van anar enterrant tots els cadàvers que van trobar al voltant del poble.

El pla preveu també actuacions a curt termini com la sistematització dels protocols d'actuació i la planificació de futures intervencions. L'exhumació de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista es complementa amb la geolocalització de fosses i del Programa d'Identificació Genètica.

El pla s'ha presentat a Figuerola d'Orcau, on hi ha búnquers i fortificacions.

Exteriors també treballa en les actuacions previstes per al 2018 i en una proposta per al 2019. Totes les fosses confirmades i probables detectades pel govern les tenen recollides a la pàgina web Fosses i repressió.