Editen en un llibre els articles previs que John Steinbeck va escriure abans de publicar "El raïm de la ira"

L'escriptor nord-americà John Steinbeck era un expert a retratar les penúries dels pagesos immigrants als Estats Units dels anys trenta. Casos de persones, amb noms i cognoms, que ara es presenten en un llibre d'articles escrits pel mateix Steinbeck. Persones que van inspirar-lo, per escriure després "El raïm de la ira"; una de les seves obres més conegudes i tot un clàssic del cinema.
Editen en un llibre els articles previs que John Steinbeck va escriure abans de publicar "El raïm de la ira"
Barcelona

Editen en un llibre els articles previs que John Steinbeck va escriure abans de publicar "El raïm de la ira"

L'escriptor nord-americà John Steinbeck era un expert a retratar les penúries dels pagesos immigrants als Estats Units dels anys trenta. Casos de persones, amb noms i cognoms, que ara es presenten en un llibre d'articles escrits pel mateix Steinbeck. Persones que van inspirar-lo, per escriure després "El raïm de la ira"; una de les seves obres més conegudes i tot un clàssic del cinema.
La ruïna provocada per la sequera que va patir l'Oest Mitjà nord-americà als anys 30 va obligar molts pagesos i les seves famílies a emigrar a Califòrnia en uns vells camions atapeïts de trastos. John Steinbeck va descriure aquella epopeia a "El raïm de la ira", una novel·la que va tenir la seva corresponent versió cinematogràfica i que fins i tot va inspirar un disc de Bruce Springsteen.

Però els personatges de Steinbeck, tot i que eren criatures de ficció, es van inspirar en personatges reals. Personatges que ara es poden veure a "Los vagabundos de la cosecha", un conjunt de reportatges que el mateix Steinbeck va publicar en un diari el 1936, és a dir, tres anys abans que l'Steinbeck periodista deixés pas a l'Steinbeck novel·lista amb la publicació d'"El raïm de la ira".

Els temes, però, eren els mateixos: des de l'èxode californià dels camperols famolencs provinents d'Oklahoma, Nebraska o Kansas fins a la misèria que van patir quan, un cop arribats a la terra promesa, van ser tractats com a immigrants sense drets que només podien aferrar-se a les esperances més abstractes.

Un drama en blanc i negre que, ara, setanta anys més tard, encara no ha arribat al final, també a moltes altres latituds.