"Cuba, l'agonia d'un somni revolucionari", un debat sobre la situació a l'illa, a "Àgora"

El distanciament entre el règim de Fidel Castro i els sectors d'esquerres a Catalunya i a tot arreu en general ha arribat a la màxima expressió després dels últims esdeveniments a Cuba. Fa un mes, el règim cubà va afusellar tres homes acusats d'haver segrestat una embarcació per fugir a Miami, als Estats Units. L'actuació repressiva de Castro va continuar amb la detenció massiva de desenes d'intel·lectuals a l'illa. El debat de l'"Àgora" d'aquest dijous, conduït per Ramon Rovira, abordarà aquestes qüestions, amb la participació d'Antonio Guedes, vicepresident a Europa de la Unió Liberal Cubana; Jorge Masetti, periodista i exagent dels serveis d'intel·ligència cubans; Antoni Luchetti, professor d'història de l'economia a la UB i veterà militant comunista; Toni Barberà, fundador i expresident del casal Amistat amb Cuba de Catalunya, i Juan María Hernández Puértolas, periodista i cap d'opinió de "La Vanguardia".
"Cuba, l'agonia d'un somni revolucionari", un debat sobre la situació a l'illa, a "Àgora"
TVC

"Cuba, l'agonia d'un somni revolucionari", un debat sobre la situació a l'illa, a "Àgora"

El distanciament entre el règim de Fidel Castro i els sectors d'esquerres a Catalunya i a tot arreu en general ha arribat a la màxima expressió després dels últims esdeveniments a Cuba. Fa un mes, el règim cubà va afusellar tres homes acusats d'haver segrestat una embarcació per fugir a Miami, als Estats Units. L'actuació repressiva de Castro va continuar amb la detenció massiva de desenes d'intel·lectuals a l'illa. El debat de l'"Àgora" d'aquest dijous, conduït per Ramon Rovira, abordarà aquestes qüestions, amb la participació d'Antonio Guedes, vicepresident a Europa de la Unió Liberal Cubana; Jorge Masetti, periodista i exagent dels serveis d'intel·ligència cubans; Antoni Luchetti, professor d'història de l'economia a la UB i veterà militant comunista; Toni Barberà, fundador i expresident del casal Amistat amb Cuba de Catalunya, i Juan María Hernández Puértolas, periodista i cap d'opinió de "La Vanguardia".
Arran de l'enduriment de la repressió política a Cuba, intel·lectuals de tot el món han "trencat" els lligams emocionals que durant molts anys han vinculat la gent d'esquerres amb els objectius de la revolució iniciada per Castro fa quaranta-set anys. Aquests dies, les manifestacions al carrer, els manifestos, els articles i les declaracions públiques en contra de Castro per part de personalitats destacades de la intel·lectualitat d'esquerres han marcat un punt i a part de Cuba com a referència ideològica i sentimental d'aquests sectors. Al seu torn, el govern nord-americà aprofita aquests fets per reblar el clau de la pressió sobre Cuba i, d'aquesta manera, furga en les contradiccions dels sectors més solidaris amb la situació que viuen els ciutadans cubans des de fa anys. L'oposició, per la seva banda, ja no és un bloc monolític. És manté el grup més visceral, instal·lat a Miami, que advoca per ofegar el règim amb l'embargament, però n'han sorgit d'altres de molt representatius, com ara Canvi Cubà i la Fundació Cubanoamericana, que volen mesures més laxes contra Cuba i fins i tot negociar una transició pacífica amb el règim.