Breu història d'ETA: 58 anys amb 829 morts

Breu història d'ETA: 58 anys amb 829 morts

Breu història d'ETA: 58 anys amb 829 morts

Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

ETA va néixer el 1959 arran d'una escissió de les joventuts del Partit Nacionalista Basc amb l'objectiu d'aconseguir la independència d'Euskadi mitjançant la lluita armada. Les seves primeres víctimes mortals van ser membres de les forces de seguretat del règim franquista, com el policia Melitón Manzanas el 1968.

 

Cinc anys més tard, amb un potent explosiu, feien volar el cotxe on anava l'almirall Carrero Blanco, aleshores president del govern i candidat a succeir Franco. L'acció va ferla volta al món.

 

La dècada dels 80, ja en plena democràcia, va ser dominada per la branca més radical: ETA militar. Són els anys dels atemptats massius i indiscriminats, com el d'Hipercor, que va causar 21 morts i 45 ferits a Barcelona.

 

Els 90 arrenquen amb dos cotxes bomba a Catalunya. Un a Sabadell, que mata sis policies nacionals, i un altre a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, on moren 10 persones. S'incrementa el setge policial i, poc abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, la gendarmeria francesa deté la cúpula d'ETA a la població de Bidart.

 

La nova direcció etarra proposa una treva de dos mesos, però el diàleg amb Madrid no avança i tornen els atemptats, com l'intent fallit al president del govern José María Aznar, que escapa pel blindatge del cotxe oficial, i el tret al clatell a Fernando Múgica, militant històric del PSOE.

 

El 1997, el país es va indignar arran del dramàtic segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP a Ermua, a qui van executar perquè el govern no va cedir a la condició de traslladar en 48 hores els presos d'ETA al País Basc. A més, feia només deu dies que s'havia alliberat, després de 534 dies de captiveri, el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara.

 

Després d'una treva d'un any el 1998, el nou mil·lenni va començar amb l'assassinat a trets d'Ernest Lluch, economista i exministre de Sanitat del govern de Felipe González, que va omplir els carrers de Barcelona de ciutadans indignats i peticions de diàleg al govern espanyol.

 

 

El 2006, ETA anuncia un alto el foc permanent, però es trenca amb diversos atemptats, entre ells el que va explotar a la terminal T4 de l'aeroport de Barajas.

Serà cinc anys més tard, el 2011, que ETA anunciarà el cessament definitiu de la lluita armada. Ara, a canvi de desmantellar el seu arsenal, l'organització busca acostar els presos al País Basc. L'últim capítol: 58 anys després del seu naixement, 829 persones mortes després.

TEMES:
ETA

VÍDEOS RELACIONATS