Bitcoin: comprar, vendre o especular?

Hisenda ha posat en el punt de mira els bancs, intermediaris i particulars que treballen amb els bitcoins i les criptomonedes. La desconfiança per part de governs, reguladors i bancs centrals és doble: preocupa la inversió especulativa al voltant d'aquestes monedes, però també perquè permet descentralitzar els pagaments entre particulars, sense cap mena de tutela institucional. Seria, doncs, una amenaça als mitjans oficials de pagament.

Finals d'any va marcar un abans i un després en la febre per les criptomonedes. El bitcoin, la divisa virtual més famosa i la primera que va néixer, va arribar a fregar els 20.000 dòlars. Defensors i detractors van entrar en el debat de si estàvem davant de la nova bombolla de l'especulació. Ara, quatre mesos després, aquella febre s'ha desinflat, i un bitcoin no arriba als 7.000 dòlars.

Notícia relacionada: L'empresari australià Craig Wright revela que és el creador del bitcoin

Les monedes virtuals no són de curs legal, però tenen valor si la gent les accepta com a pagament. I encara hi ha molts dubtes i preguntes al seu voltant: Com funciona? És segur? Per a què serveix? Com es pot obtenir? Aquí els deixem algunes respostes.

Amb les monedes virtuals es pot comprar qualsevol cosa a les botigues on les acceptin: des d'un disc dur a un pis. Per exemple: l'Anna fa mitja, i pot comprar la llana a la botiga d'en Marc i pagar amb bitcoins. No cal passar pel banc, i tot queda registrat a la xarxa.

Amb la tecnologia blockchain, aquesta còpia es guarda en milers d'ordinadors de tot el món, connectats les 24 hores, de manera que és impossible de manipular o falsificar.
 

Els que fan les còpies i mantenen viva la xarxa, anomenats miners, són els propietaris dels ordinadors, que de vegades reben una recompensa amb bitcoins. En països com la Xina, s'estan creant granges senceres plenes de discos durs que s'encarreguen d'anar fent còpies de les operacions. Però consumeixen tanta electricitat que aquí i a molts altres països ja no surt a compte posar-s'hi.
 

Així que, o es compren directament bitcoins, i ara són massa cars, o la millor manera d'obtenir-los és vendre coses i acceptar que et paguin amb bitcoins. Així es pot fer ja en alguns establiments a Catalunya, com en una botiga de llanes a Cambrils.

Per accedir als bitcoins, cal una contrasenya secreta i encriptada, com la de la targeta de crèdit. Però té molts caràcters i una pega: si s'oblida, es perden tots els diners. I el que és la gran virtut dels bitcoins, que és que cadascú és el màxim responsable dels seus diners, es pot convertir en una arma de doble tall, perquè, si perdem el codi, cap banc ni Banc d'Espanya ens rescatarà.
 

Per això, les autoritats s'ho miren amb desconfiança i s'estan pensant com regular-ho. I, com que, de moment, les criptomonedes operen als llimbs d'internet, s'obre una escletxa als negocis bruts que s'hi volen amagar, com el narcotràfic o la venda d'armes. El bitcoin s'ha fet tan famós que també s'ha disparat l'especulació. En els últims 5 anys, 1 bitcoin ha passat de costar 13 dòlars a fregar els 20.000 a finals d'any. I des de Nadal, ha caigut a menys de la meitat.
 

Al marge de tot això, el bitcoin va obrir un camí i al darrere hi ha centenars de criptomonedes que van traient el nas... a nivell global, però també n'hi ha d'altres que s'impulsen des d'aquí, com el diner.cat o el croat.

El croat és una criptomoneda catalana que encara està a les beceroles, però que ja s'accepta en alguns llocs. Com a Lles de Cerdanya, on aquest hivern s'ha pogut veure que un forfet val 12 euros o 25 croats. És la primera estació d'esquí que accepta aquesta moneda virtual, que agafa el nom d'una moneda que va existir a Catalunya del segle XIII al XVIII.