Berlusconi, l'animador de creuers convertit en "Cavaliere", se'n va per la porta del darrere

Satisfet d'ell mateix, amb una capacitat innata per als negocis, simpàtic i propens a les bromes, la majoria de les vegades grolleres. Aquesta és una definició que sintetitza el que pensen tant els partidaris com els detractors de Silvio Berlusconi, l'home que durant 17 anys ha protagonitzat no tan sols la vida política, sinó que ha deixat una empremta profunda en la societat italiana.
Berlusconi, l'animador de creuers convertit en "Cavaliere", se'n va per la porta del darrere
Roma

Berlusconi, l'animador de creuers convertit en "Cavaliere", se'n va per la porta del darrere

Satisfet d'ell mateix, amb una capacitat innata per als negocis, simpàtic i propens a les bromes, la majoria de les vegades grolleres. Aquesta és una definició que sintetitza el que pensen tant els partidaris com els detractors de Silvio Berlusconi, l'home que durant 17 anys ha protagonitzat no tan sols la vida política, sinó que ha deixat una empremta profunda en la societat italiana.
Silvio Berlusconi, somrient en una imatge d'arxiu (Foto: Reuters)

Silvio Berlusconi, somrient en una imatge d'arxiu (Foto: Reuters)

Empresari d'èxit amb l'ajut del seu amic, el socialista Bettino Craxi, que li va concedir les primeres llicències de la televisió privada. Aquest fins aleshores animador de creuers de lleure va començar una fulgurant carrera que l'ha portat a ser l'empresari que més sectors abraça a Itàlia: televisions, editorials, immobiliàries, supermercats, agències de publicitat, productores de cinema, clubs de futbol.

La seva entrada en política aprofita el buit de poder generat per la destrucció per part dels jutges de Milà del sistema d'equilibris que sostenien la Democràcia Cristiana i el Partit Comunista. Com si es tractés d'un producte comercial, la seva marca Forza Italia arrela entre la societat italiana. Un "outsider" que es presenta com la saba nova, l'alternativa als polítics de sempre, i triomfa el 1994.

En el primer mandat ja comença a fer-se lleis a mida per salvar-se de la justícia, una de les seves bèsties negres juntament amb la premsa que no li és fidel. La inestable Lliga Nord el va fer caure i encara va tornar. Pràcticament, només va ser fora del palau Chigi durant el curt període de L'Olivera de centreesquerra de Romano Prodi. El 2007 tornaria amb un resultat electoral espectacular per quedar-se fins ara.

Les lleis a mida per evitar els tribunals i el control absolut de les televisions protagonitzen aquest període amb enfrontaments amb jutges, periodistes, el mateix president de la República i força patinades en l'esfera internacional. Un període en què menysprea i ridiculitza una oposició de centreesquerra que, sense un lideratge ni una alternativa clars, només l'ajuda a surar en les aigües mogudes i tèrboles de la política italiana.

Se l'acusa de dirigir el govern com un negoci més dels seus i comença a davallar quan es destapen les seves escandaloses festes "bunga-bunga", en què, presumptament, hi ha prostitutes menors d'edat.

D'escàndol en escàndol, Berlusconi juga amb foc i el deteriorament de la seva imatge va paral·lel a la d'Itàlia al món. Bromes de mal gust sobre la pell d'Obama, sobre els homosexuals i les dones, sobre el físic d'Angela Merkel.

Al final, l'Església i els empresaris, que sempre li havien donat suport, se'n desvinculen. Perd col·laboradors i ministres i només el seu infinit poder econòmic i l'adjudicació de càrrecs mantenen cohesionat el seu govern i el grup parlamentari.

Tot fins avui, quan l'anomenat "Cèsar" d'Itàlia ha sortit per la porta del darrere. Els mercats i un corda tibant que finalment s'ha trencat posen fi a un període de la història que són molts, a Europa i a Itàlia mateix, els que volen oblidar.

NOTÍCIES RELACIONADES