Quebec

Bargalló diu que el govern central "hauria d'anar-se'n" si no negocia el model de finançament

El conseller en cap, Josep Bargalló, ha reivindicat des del Quebec la necessitat d'un nou Estatut per a Catalunya que permeti deixar enrere "les regles del joc" aplicades en l'època de la transició. Durant una conferència en un hotel davant de 200 persones, Bargalló ha dit avui que si el govern espanyol es nega a negociar un nou model de finançament "hauria d'anar-se'n".

Actualitzat
Bargalló, en visita oficial al Canadà, ha afirmat que "l'Estatut és un tot" i el model de finançament "és un dels elements fonamentals sense els quals estaria coix", per la qual cosa ha advertit que si el govern central es nega a negociar-lo "hauria d'anar-se'n". Bargalló s'ha mostrat convençut que, "més enllà de les crítiques i el soroll mediàtic" en contra de la proposta del tripartit, "existeix un guió preestablert" la part final del qual preveu l'aprovació de la fórmula que es pacti a Catalunya. "Per mi -ha dit- resulta inconcebible una negativa a negociar el finançament per part del govern de l'Estat i que aquest no vulgui respectar la voluntat dels territoris o que no tingui l'aspiració de modernitzar els mecanismes de l'Estat". Bargalló ha recordat que l'actual Estatut va ser elaborat el 1979 "en un context polític de la transició espanyola cap a la democràcia després d'una dictadura feixista de gairebé 40 anys". Després de 26 anys, ha afegit, les institucions "s'han assentat i s'han anat desenvolupant", però, al mateix temps, "han canviat moltes de les circumstàncies que van fer acceptable la fórmula autonòmica tal com va ser posada a la pràctica en aquella època". Segons el conseller en cap, la reforma estatutària pot corregir situacions negatives que s'han registrat els últims anys i que van en detriment del reconeixement d'un estat plurinacional, com és "una interpretació restrictiva de les possibilitats de la Constitució espanyola". A això, segons ha dit, s'ha d'afegir "una disfunció en les regles del joc, unes regles no clares, no seguides i, molt sovint, jugades amb les cartes marcades", perquè "ara mateix la Generalitat no té cap intervenció en la formació d'una sèrie d'òrgans que acaben fent d'àrbitre o de regulador de les competències de l'Estat, com és el cas del Tribunal Constitucional". Des de l'Estat, ha explicat, amb governs d'un i un altre signe, "s'ha estès a tractar les comunitats autònomes en bloc com un sistema de poder desconcentrat, però no descentralitzat i, sovint, amb una relació de subordinació jeràrquica respecte a l'estat central", i en aquest sentit, ha lamentat que "siguem gairebé un estat federal per als serveis i un estat centralitzat per a les decisions polítiques, cosa que genera una tensió constant".
ESPECIALS RELACIONATS
Anar al contingut