Amb 28 anys combat el càncer en un assaig pioner mundial i ho explica a Twitter

La Mireia Agudo té un limfoma al mediastí i explica la seva lluita en el compte de Twitter de La Marató
Amb 28 anys combat el càncer en un assaig pioner mundial i ho explica a Twitter

Amb 28 anys combat el càncer en un assaig pioner mundial i ho explica a Twitter

La Mireia Agudo té un limfoma al mediastí i explica la seva lluita en el compte de Twitter de La Marató
Xavier Duran Actualitzat
Mireia Agudo en una imatge publicada en el compte de La Marató

Mireia Agudo en una imatge publicada en el compte de La Marató

 

 

Aquest és el primer missatge que va publicar Mireia Agudo en el compte de twitter de La Marató. Era el 4 d'octubre i la Mireia començava a explicar la seva experiència personal amb el càncer, una experiència dura però plena també d'empenta i ganes de lluitar.

La Mireia és una de les menys de cent persones que participen en un assaig pioner a nivell mundial. I això la fa sentir una privilegiada.


La Mireia té 28 anys. Al setembre del 2017 li van diagnosticar un limfoma al mediastí, un compartiment situat en el centre del tòrax, entre els dos pulmons. Tenia metàstasi, amb dos nòduls a cada pulmó. Feia uns tres mesos que no es trobava bé. Va atribuir el seu malestar a l'asma crònica que pateix des del naixement. O a l'estrès de la feina. Finalment, unes plaques de tòrax i un TAC van portar al diagnòstic.

Des del juny vivia amb la seva parella. Però amb la malaltia no podia quedar-se sola i va haver de tornar a casa dels seus pares, que van agafar la prejubilació per poder-la cuidar.

 

Notícia relacionada: El càncer serà el protagonista de La Marató 2018

 

L'octubre de l'any passat el seu germà Cristian s'havia de casar. La Mireia volia estar bé i anar a la cerimònia, però la boda es va haver de cancel·lar. El 9 d'octubre la Mireia va entrar en coma i va estar a punt de morir. Els nòduls dels pulmons havien crescut molt i l'ofegaven. Durant tres dies els metges no sabien si se'n sortiria.

Va passar nou dies intubada a l'UCI. Una quimioteràpia de xoc li va salvar la vida.

Ella respon molt bé al tractament de quimioteràpia. Una segona tanda va aconseguir reduir el tumor un 98%. Amb la tercera ja havia fet remissió. Però ha de descansar del tractament i passa un mes i mig sense quimio, el tumor es torna a despertar i creix molt ràpidament.

Ha de fer quimioteràpia de rescat. Ha de portar sobre el pit dret una petaca connectada a una via central, que li subministra quimioteràpia cinc dies seguits.

Ara pren medicació oral i espera un trasplantament de medul·la. Però no l'hi poden fer si abans no es redueix prou el tumor.

El passat 4 d'octubre va començar el tractament experimental. Així ho explicava:


Va haver d'estar ingressada vuit hores i prendre sis pastilles i li van posar una vacuna. A la nit, a casa, feia aquesta reflexió:

L'assaig en què participa la Mireia es desenvolupa a diversos països d'Europa i als Estats Units. L'Hospital de Sant Pau és el que té més participants de tot Europa: sis. Un és la Mireia. Aquí el dirigeix el doctor Briones. L'assaig també s'està fent amb dos pacients a l'Institut Català d'Oncologia. En tots dos centres resta oberta la possible incorporació de més pacients.

L'assaig consisteix a avaluar l'eficàcia de dos fàrmacs combinats. Un, que ja s'utilitza en alguns tipus de càncer, inhibeix una proteïna que es diu BCL2. Es tracta d'impedir que actuï de la forma que ho fa habitualment, evitant la mort cel·lular programada -l'apoptosi. Si la BCL2 impedeix aquest procés, les cèl·lules poden proliferar sense limitacions.

L'altre fàrmac és totalment experimental. Es tracta d'un inhibidor de la proteïna BET. Aquesta activa el creixement tumoral. Així, el tractament combina un fàrmac que vol impedir que una proteïna freni la destrucció de les cèl·lules i un altre que vol evitar que les cèl·lules proliferin.

L'assaig clínic es troba en fase 1. Ara es busca determinar les dosis màximes que es poden administrar sense efectes tòxics. No se'n mesura encara l'efectivitat, però de vegades s'observen respostes en alguns participants. Aquesta fase acabarà a principis del 2019 i els resultats se sabran a mitjans d'any o potser abans.

Tindria aplicacions en limfoma de cèl·lules grans. El seu objectiu seria el gen Myc, implicat en molts tipus de càncer. Ara hi ha molt pocs fàrmacs que hi actuïn.


La duresa del tractament, la força de la voluntat

En diversos tuits, la Mireia parla de la duresa del tractament, a mesura que se succeeixen les sessions: "La vacuna del tractament experimental em deixa la zona adolorida i amb blaus". Porta tres dosis de vacuna i explica el que li espera: "Tinc al davant onze dies consecutius. Seguim!" Algunes jornades són especialment feixugues:

"Avui no ha estat un bon dia. Tocava analítica i ha costat molt fer la punció. Les meves venes ja no es veuen perquè estan cremades per la quimioteràpia."


Finalment, li treuen el catèter que ha portat sis mesos damunt del pit. Ja no li donen més quimioteràpia. L'hi canvien per un altre:


Però té prou forces no només per enfrontar-se a la malaltia i resistir aquestes sessions, sinó també per involucrar-se en campanyes. La Fundació Josep Carreras li ha proposat de participar en una per trobar finançament per a dos assajos clínics: un d'immunoteràpia per a la leucèmia, que ja s'ha fet a 500 persones, i un altre per a limfomes que fins ara només s'ha fet als Estats Units i a la Xina.

Ella mateixa va fundar el moviment Hay Guerreros Pa Rato per augmentar les donacions de sang i medul·la. El trasplantament de medul·la d'un donant que no sigui parent és l'única solució per a gran part dels malalts de leucèmia, expliquen, perquè només un de cada quatre té un familiar compatible.

 

 

TEMES:
Ciència Salut Càncer