Aconsegueixen plantes més resistents a la sequera sense perjudicar-ne el creixement

Obtenir plantes més resistents a la sequera sense que el seu creixement es vegi perjudicat. És el descobriment anunciat per un equip internacional liderat des del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). La clau és modificar el senyal d'unes hormones vegetals.

Les sequeres extremes i la consegüent manca d'aigua es troben entre les conseqüències més greus del canvi climàtic. I afectaran la producció d'aliments en un planeta amb una població creixent. L'ús de varietats més resistents a la sequera es presenta, segons els científics, com una alternativa imprescindible.

Però, fins ara, les investigacions destinades a obtenir plantes que puguin fer front a aquesta manca d'aigua comportaven una altra conseqüència: la seva productivitat disminuïa.

Ara, un equip de recerca liderat per Ana Caño-Delgado, del CRAG, ha aconseguit plantes més resistents a la sequera sense reduir-ne el creixement. L'estudi es publica a la revista "Nature Communications".

La clau ha estat actuar sobre els esteroides vegetals, els brassinoesteroides. Des de fa quinze anys, Caño-Delgado i el seu equip els han estudiat en una planta model molt utilitzada en recerca, "Arabidopsis thaliana". Aquestes hormones s'uneixen a receptors de les membranes cel·lulars i produeixen una sèrie de senyals sobre el desenvolupament de la planta.

El grup d'investigadors del CRAG havia pogut modificar aquests senyals i obtenir plantes d'"Arabidopsis" més resistents a la sequera. Però, com que aquestes hormones tenen efectes molt diversos, això tenia com a conseqüència unes plantes molt més petites. Per tant, el que es guanyava en resistència a la manca d'aigua es perdia en productivitat.

Els científics van estudiar plantes amb diverses mutacions que afectaven els receptors de les membranes. Fruit d'això, van descobrir que les plantes amb una mutació que produïa un gran creixement d'uns receptors concrets, els BRL3, eren més resistents a la falta d'aigua sense tenir defectes en el seu desenvolupament i creixement. Així, van veure que aquest efecte es podia assolir modificant la senyalització de les hormones de forma local en el teixit vascular de la planta.

L'efecte es produeix perquè les "Arabidopsis" amb més receptor BRL3 produeixen més quantitat de sucres i d'un aminoàcid anomenat prolina, que actuen com a protectors quan hi ha problemes d'estrès hídric --manca d'aigua. En condicions de reg normals, aquestes substàncies es produïen a les parts aèries i a les arrels. Però, si se sotmetien les plantes a condicions de sequera, aquests productes metabòlics s'acumulaven a les arrels. Això les protegia de la dessecació.

Els autors expliquen que d'aquesta manera es pot preparar la planta per a la situació de sequera. Amb prou disponibilitat d'aigua, la producció dels metabòlits seria normal. Si es presenta sequera, l'acumulació de les substàncies es produiria a l'arrel. Seria comparable a una vacuna que prepara la planta per si es presenta sequera, però que no té efectes mentre les condicions siguin normals.

L'equip ja està treballant per aplicar l'estratègia observada en "Arabidopsis" en plantes d'interès agrícola, com ara cereals.