El telescopi es va inventar a Girona

Fins ara, tothom creia que el primer telescopi el va crear i patentar a Holanda el 1608 el fabricant de lents Hans Lipperhey. Però ara, un estudi publicat per la revista britànica "History Today" afirma que l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Girona anomenat Joan Roget. El seu enginy, construït probablement el 1593, va viatjar cap a Holanda, on quinze anys després tres individus se'n van atribuir la invenció. L'historiador Nick Pelling es va interessar en aquesta investigació en trobar per internet el treball d'un historiador aficionat, Simó de Guilleuma, publicat el 1959. Guilleuma es basava en una referència d'un llibre de 1609 de l'italià Girolamo Sirtori que atribuïa la paternitat del telescopi a Roget.
El telescopi es va inventar a Girona
Londres

El telescopi es va inventar a Girona

Fins ara, tothom creia que el primer telescopi el va crear i patentar a Holanda el 1608 el fabricant de lents Hans Lipperhey. Però ara, un estudi publicat per la revista britànica "History Today" afirma que l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Girona anomenat Joan Roget. El seu enginy, construït probablement el 1593, va viatjar cap a Holanda, on quinze anys després tres individus se'n van atribuir la invenció. L'historiador Nick Pelling es va interessar en aquesta investigació en trobar per internet el treball d'un historiador aficionat, Simó de Guilleuma, publicat el 1959. Guilleuma es basava en una referència d'un llibre de 1609 de l'italià Girolamo Sirtori que atribuïa la paternitat del telescopi a Roget.
Actualitzat

Segons va comprovar Guilleuma, les referències de l'italià Sirtori coincidien amb les llistes oficials de parents de Joan Roget a Barcelona, molts dels quals també eren fabricants de lents. Els llocs i les dates descrites per Sirtori tenien la seva correspondència física i documental.

La referència més antiga trobada per Guilleuma data del 10 d'abril del 1593, quan un tal Don Pedro de Carolona va regalar a la seva muller "un llarg monocle decorat amb bronze". Segons escriu Nick Pelling en l'última edició del "History Today", és molt probable que Roget i els seus clients no copsessin la veritable dimensió de l'invent.