El Tribunal Europeu de Drets Humans confirma l'anul·lació de la "doctrina Parot"

La decisió judicial, que no pot ser recorreguda, ha estat adoptada per 16 vots a favor i un en contra, i argumenta que Espanya va vulnerar diversos articles del Conveni Europeu dels Drets Humans. La "doctrina Parot" és la fórmula legal que el Suprem va adoptar per evitar que els etarres i condemnats a llargues penes fossin excarcerats abans d'haver complert 30 anys de presó.
El Tribunal Europeu de Drets Humans confirma l'anul·lació de la "doctrina Parot"
Estrasburg

El Tribunal Europeu de Drets Humans confirma l'anul·lació de la "doctrina Parot"

La decisió judicial, que no pot ser recorreguda, ha estat adoptada per 16 vots a favor i un en contra, i argumenta que Espanya va vulnerar diversos articles del Conveni Europeu dels Drets Humans. La "doctrina Parot" és la fórmula legal que el Suprem va adoptar per evitar que els etarres i condemnats a llargues penes fossin excarcerats abans d'haver complert 30 anys de presó.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg ha derogat la "doctrina Parot", la fórmula legal que el Tribunal Suprem espanyol va adoptar per evitar que els etarres i condemnats a llargues penes fossin excarcerats abans d'haver complert 30 anys de presó. El tribunal europeu ha confirmat, doncs, la condemna a Espanya dictaminada l'any passat per la il·legalitat de la "doctrina Parot" en el cas de l'etarra Inés del Río, una sentència que el govern espanyol va recórrer.

La decisió judicial, que no pot ser recorreguda, demana,  per 16 vots a favor i un en contra, l'excarceració de Del Río, i argumenta que Espanya va vulnerar diversos articles del Conveni Europeu dels Drets Humans. En concret, s'hi assegura, per unanimitat, que Espanya va vulnerar l'article 5.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, que fa referència al dret a la llibertat i la seguretat, i per 15 vots a favor i 2 en contra, l'article 7 que fa referència al fet que "no hi ha pena sense llei" que l'avali.

A la resolució judicial, que només parla de Del Río i no fa referència a cap pres més, s'hi assegura que l'etarra "ha estat objecte d'una privació de llibertat irregular" des que el Suprem va aplicar aquesta mesura, fa més de 5 anys. És per això que insta a posar-la en llibertat "tan aviat com sigui possible".

Els advocats de Del Río ja han advertit el govern espanyol que "no hi ha cap marge jurídic" per no complir la sentència. L'advocada Amaia Izko, que ha parlat en nom de tots els lletrats, ha remarcat que la "doctrina Parot està morta" i ha afegit que "toca posar en llibertat les persones a les quals se'ls hagi aplicat de forma retroactiva". L'advocada ha avançat que els pròxims dies faran aquesta petició per a 55 presos etarres.

30.000 euros d'indemnització

Pel que fa a la indemnització, Espanya ha d'abonar a Del Río 30.000 euros per danys morals i 1.500 per a despeses i honoraris. Però en aquest punt no hi ha hagut tanta unanimitat: deu magistrats hi han votat a favor i set, en contra.

Una cinquantena d'etarres poden ser excarcerats

La mencionada doctrina es basa en un dictamen del Tribunal Suprem de febrer del 2006, segons el qual, "l'execució de la totalitat de la condemna començarà amb les penes més greus" i els beneficis penitenciaris s'aplicaran individualment per cada una d'elles, i no sobre el màxim legal de 30 anys d'estada a presó. D'aquesta manera, un cop complerta la pena més greu, s'ha de complir la següent, i així successivament fins al límit legal, cosa que allarga l'estada a la presó. Aquesta interpretació de la llei la va fer el Suprem per evitar la sortida en llibertat de l'etarra Henri Parot. D'aquí, el nom.

Històrics dirigents d'ETA estaven pendents de la sentència. És el cas de "Santi Potros", "Txikierdi" o Josu Amantes, que formen part del grup que podria sortir de la presó. En total, són una cinquantena presos d'ETA els que poden quedar en llibertat en els pròxims mesos, i un altre grup de 75 abandonaria la presó en pocs anys, segons dades del Ministeri de l'Interior.

En aquesta llista també s'inclouen set membres dels GRAPO, un del GAL i una quinzena de presos comuns, entre ells almenys vuit agressors sexuals i diversos protagonistes de la crònica negra espanyola dels últims anys, com ara Miguel Ricart, condemnat per l'assassinat de les tres nenes d'Alcàsser.

VÍDEOS RELACIONATS

DOCUMENTS RELACIONATS