75 anys de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola
El 18 de juliol del 1936 la sublevació contra el govern de la República espanyola encenia la flama d'una guerra civil que es va allargar durant gairebé tres anys. Avui es compleixen 75 anys d'aquesta data i el govern espanyol no té previst recordar-la amb cap acte oficial, tret de la lectura d'una declaració de rebuig a la insurrecció, subscrita per tots els grups del Congrés, que es farà aquest dimarts.
Aquesta lectura arriba després que les associacions de la memòria històrica han retret a la cambra baixa que oblidi aquesta data quan, per contra, celebra un dia de record a les víctimes de l'holocaust. El president del Congrés, José Bono, ha estat l'encarregat de redactar el text i està previst que aquest dilluns n'acabi de negociar el contingut amb les diferents forces polítiques.
La insurrecció militar del juliol del 1936 contra el govern legítim de la II República va començar a Melilla el 17 de juliol, un dia abans del que va establir-se com a data oficial. L'"alzamiento" es va estendre per tot el protectorat del Marroc i, entre el 18 i el 19, va passar a les Canàries i la Península. Dirigida, entre d'altres, pels generals Mola, Queipo de Llano, Goded i Franco, va ser aquest últim el que va acabar liderant el cop militar. El fracàs parcial de la sublevació militar contra el règim de la Segona República va conduir a la divisió d'Espanya en dues zones i a l'inici d'una guerra civil que va acabar amb la victòria dels sublevats i la instauració de la dictadura franquista.
Catalunya, fidel a la República
A Catalunya, el cop d'estat va fracassar. El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, ha explicat a Catalunya Ràdio que les causes que Catalunya es mantingués fidel a la República van ser "l'existència d'un govern autònom" -aleshores, Catalunya era l'única autonomia de l'Estat-, "un moviment obrer molt organitzat" i que "la policia, tant els guàrdies d'assalt com la guàrdia civil, van obeir el govern legítim".
Un testimoni de l'inici de la guerra va ser el doctor Moisès Broggi, que destaca l'anticipació de les tropes lleials a la Generalitat als plans dels colpistes: "Jo era a casa i em van telefonar els guàrdies d'assalt de la Barceloneta per dir-me que a la nit passarien coses importants i que convindria que jo hi anés pels ferits que hi poguessin haver al barri", ha recordat.
La Guerra Civil Espanyola es va donar per acabada l'1 d'abril del 1939 amb l'última victòria certificada per Francisco Franco, que el va portar al poder i que el va ajudar a establir una dictadura que va durar fins a l'any 1975, moment en què es va instaurar la democràcia. El 18 de juliol va ser festa a l'Estat durant tot el franquisme i va continuar sent-ho fins al 1977.
La insurrecció militar del juliol del 1936 contra el govern legítim de la II República va començar a Melilla el 17 de juliol, un dia abans del que va establir-se com a data oficial. L'"alzamiento" es va estendre per tot el protectorat del Marroc i, entre el 18 i el 19, va passar a les Canàries i la Península. Dirigida, entre d'altres, pels generals Mola, Queipo de Llano, Goded i Franco, va ser aquest últim el que va acabar liderant el cop militar. El fracàs parcial de la sublevació militar contra el règim de la Segona República va conduir a la divisió d'Espanya en dues zones i a l'inici d'una guerra civil que va acabar amb la victòria dels sublevats i la instauració de la dictadura franquista.
Catalunya, fidel a la República
A Catalunya, el cop d'estat va fracassar. El director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro, ha explicat a Catalunya Ràdio que les causes que Catalunya es mantingués fidel a la República van ser "l'existència d'un govern autònom" -aleshores, Catalunya era l'única autonomia de l'Estat-, "un moviment obrer molt organitzat" i que "la policia, tant els guàrdies d'assalt com la guàrdia civil, van obeir el govern legítim".
Un testimoni de l'inici de la guerra va ser el doctor Moisès Broggi, que destaca l'anticipació de les tropes lleials a la Generalitat als plans dels colpistes: "Jo era a casa i em van telefonar els guàrdies d'assalt de la Barceloneta per dir-me que a la nit passarien coses importants i que convindria que jo hi anés pels ferits que hi poguessin haver al barri", ha recordat.
La Guerra Civil Espanyola es va donar per acabada l'1 d'abril del 1939 amb l'última victòria certificada per Francisco Franco, que el va portar al poder i que el va ajudar a establir una dictadura que va durar fins a l'any 1975, moment en què es va instaurar la democràcia. El 18 de juliol va ser festa a l'Estat durant tot el franquisme i va continuar sent-ho fins al 1977.
