300.000 persones sense casa, cadàvers apilats i col·lapse a Haití
Els equips de rescat lluiten contra rellotge per trobar supervivents entre les runes del terratrèmol a Haití. El Ministeri d'Afers Exteriors espanyol ha confirmat la mort d'un matrimoni de ciutadans espanyols. Hi ha també mitja dotzena d'espanyols sense localitzar, entre ells, un olotí. La destrucció provocada pel terratrèmol també dificulta molt el repartiment de l'ajuda, que ja ha començat a arribar a Port-au-Prince. A l'aeroport es concentren els equips de rescat i els queviures del Programa Mundial d'Aliments. Aquesta agència de l'ONU ja ha denunciat que els seus magatzems han estat víctimes de pillatges. Amb l'ajuda humanitària ha començat a arribar també la premsa internacional, que pot comprovar de primera mà la situació. És el cas dels enviats especials de TV3, Antoni Bassas, i Catalunya Ràdio, Domènec Subirà.
Tres-centes mil persones s'han quedat sense sostre a la capital d'Haití, segons les Nacions Unides. L'ONU estima que un deu per cent de la ciutat ha quedat destruïda. I la Creu Roja xifra el nombre de morts entre 45.000 i 50.000. Ara, la principal urgència és evitar l'acumulació de cadàvers i rescatar i atendre els que hagin sobreviscut al terratrèmol.
Molts encara busquen víctimes entre la runa amb les mans. A Haití no hi ha ni excavadores ni grues, només pales, ferros i mans.
L'ajuda no arriba
El Programa Mundial d'Aliments preveu una ajuda alimentària urgent per a dos milions d'haitians. A l'aeroport, s'acumulen tones d'ajuda, però es fa molt difícil que arribi als damnificats. Carreteres tallades i falta de transports terrestres frustren els esforços dels equips i dels haitians. Les Nacions Unides denuncien que els seus magatzems d'aliments a Port-au-Prince han estat víctimes de pillatges.
La comunitat internacional s'ha bolcat a socórrer Haití, començant pels Estats Units i l'ONU. Però la majoria encara no ha rebut res. El malestar i la lentitud en el repartiment d'ajuda provoca trifulgues per apropiar-se dels pocs sacs d'aliments que arriben. Una mostra del que passarà si aquesta gent està més temps sense rebre aigua i aliments.
L'ajuda arriba amb comptagotes
Els primers equips civils i militars dels Estats Units ja han arribat al país. El govern de Barack Obama ha mobilitzat vaixells militars, helicòpters, avions de càrrega, portaavions i equips de comunicació, i ha anunciat que hi enviarà 3.500 soldats. Des d'Europa també han arribat carregaments de material. Fins ara, onze països, entre els quals hi ha Espanya, han ofert assistència.
Com ha relatat l'enviat especial de TV3 a Haití, a la pista de l'aeroport de Port-au-Prince ja es veuen els avions d'ajuda procedents d'Espanya, el Brasil, el Perú, França, el Canadà, els Estats Units, Itàlia, Bèlgica o la República Dominicana.
L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament ha informat que ja han aterrat dos avions procedents de Panamà amb 50 tones d'ajuda humanitària, amb material com tendes de campanya, mantes, material per a l'aigua i el sanejament, equips mèdics d'emergència i equips de cuina. En total s'enviaran sis avions, coordinats per ONG i les comunitats autònomes.
Avui ha de sortir de l'aeroport del Prat un aparell amb 12 tones d'ajuda humanitària. Al carregament hi ha mantes, tendals de plàstic per improvisar refugis, equips d'higiene personal i estris per potabilitzar l'aigua i emmagatzemar-la. La Generalitat destina a Haití més de 200.000 euros i posa a disposició de les ONG 300.000 euros més per a projectes a l'illa caribenya.
De fet, la congestió de l'espai aeri pel gran nombre d'avions d'ajuda humanitària que han començat a arribar ha obligat a restringir els vols.
Dos espanyols morts
El Ministeri d'Afers Exteriors ha confirmat la mort d'un matrimoni d'espanyols. Les seves filles han reconegut els cadàvers. Hi ha, però, mitja dotzena d'espanyols desapareguts a Haití, entre ells un home d'Olot que hi havia anat de vacances. Es tracta de Xavier Rabat. Per ara, ningú no s'ha pogut posar en contacte amb ell.
De moment, l'ambaixada espanyola a Haití ha localitzat 75 espanyols dels 111 que viuen al país, alguns d'ells ferits lleus. La comunitat espanyola a l'illa està formada per funcionaris internacionals, cooperants (tots ells ja contactats), religiosos i agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional.
El cònsol d'Haití a Barcelona, Marc Antoine Archer Saint-Cyr, i la seva dona, l'espanyola Ana Belio, que es trobaven desapareguts després del terratrèmol, ja han confirmat que estan bé.
Molts encara busquen víctimes entre la runa amb les mans. A Haití no hi ha ni excavadores ni grues, només pales, ferros i mans.
L'ajuda no arriba
El Programa Mundial d'Aliments preveu una ajuda alimentària urgent per a dos milions d'haitians. A l'aeroport, s'acumulen tones d'ajuda, però es fa molt difícil que arribi als damnificats. Carreteres tallades i falta de transports terrestres frustren els esforços dels equips i dels haitians. Les Nacions Unides denuncien que els seus magatzems d'aliments a Port-au-Prince han estat víctimes de pillatges.
La comunitat internacional s'ha bolcat a socórrer Haití, començant pels Estats Units i l'ONU. Però la majoria encara no ha rebut res. El malestar i la lentitud en el repartiment d'ajuda provoca trifulgues per apropiar-se dels pocs sacs d'aliments que arriben. Una mostra del que passarà si aquesta gent està més temps sense rebre aigua i aliments.
L'ajuda arriba amb comptagotes
Els primers equips civils i militars dels Estats Units ja han arribat al país. El govern de Barack Obama ha mobilitzat vaixells militars, helicòpters, avions de càrrega, portaavions i equips de comunicació, i ha anunciat que hi enviarà 3.500 soldats. Des d'Europa també han arribat carregaments de material. Fins ara, onze països, entre els quals hi ha Espanya, han ofert assistència.
Com ha relatat l'enviat especial de TV3 a Haití, a la pista de l'aeroport de Port-au-Prince ja es veuen els avions d'ajuda procedents d'Espanya, el Brasil, el Perú, França, el Canadà, els Estats Units, Itàlia, Bèlgica o la República Dominicana.
L'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament ha informat que ja han aterrat dos avions procedents de Panamà amb 50 tones d'ajuda humanitària, amb material com tendes de campanya, mantes, material per a l'aigua i el sanejament, equips mèdics d'emergència i equips de cuina. En total s'enviaran sis avions, coordinats per ONG i les comunitats autònomes.
Avui ha de sortir de l'aeroport del Prat un aparell amb 12 tones d'ajuda humanitària. Al carregament hi ha mantes, tendals de plàstic per improvisar refugis, equips d'higiene personal i estris per potabilitzar l'aigua i emmagatzemar-la. La Generalitat destina a Haití més de 200.000 euros i posa a disposició de les ONG 300.000 euros més per a projectes a l'illa caribenya.
De fet, la congestió de l'espai aeri pel gran nombre d'avions d'ajuda humanitària que han començat a arribar ha obligat a restringir els vols.
Dos espanyols morts
El Ministeri d'Afers Exteriors ha confirmat la mort d'un matrimoni d'espanyols. Les seves filles han reconegut els cadàvers. Hi ha, però, mitja dotzena d'espanyols desapareguts a Haití, entre ells un home d'Olot que hi havia anat de vacances. Es tracta de Xavier Rabat. Per ara, ningú no s'ha pogut posar en contacte amb ell.
De moment, l'ambaixada espanyola a Haití ha localitzat 75 espanyols dels 111 que viuen al país, alguns d'ells ferits lleus. La comunitat espanyola a l'illa està formada per funcionaris internacionals, cooperants (tots ells ja contactats), religiosos i agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional.
El cònsol d'Haití a Barcelona, Marc Antoine Archer Saint-Cyr, i la seva dona, l'espanyola Ana Belio, que es trobaven desapareguts després del terratrèmol, ja han confirmat que estan bé.
