Música de protesta

Les cançons per canviar el món que no ens podem treure del cap

En els temps que corren, de motius per protestar en tenim, i molts. Però com es tradueix això en cançons? Encara hi ha cançons de protesta?
Actualitzat
Dijous, a les 21.50, "No me les puc treure del cap" tracta de les cançons per canviar el món.

En aquest capítol, Roger de Gràcia repassa la història de les cançons polítiques i de protesta, des dels seus orígens fins a l'auge dels cantautors dels 60 i 70. De Bob Dylan a Manu Chao i de Raimon a Víctor Jara. Però sobretot interessa saber si encara hi ha espai per a la protesta en les cançons actuals.

El cantautor Quico Pi de la Serra parla de la Nova Cançó i del seu tema "Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol", que ha anat actualitzant amb nous motius de protesta.

Els valencians Obrint Pas descobriran l'origen de la seva cançó emblemàtica, "La flama", que es va fer servir per al "libdup" per a la independència de Vic, l'any 2010, que va reunir gairebé 6.000 persones.

El pianista Joan Pau Chaves parlarà d'un himne mundial per la pau com és l'"Imagine", de John Lennon. I s'explicarà la història d'una lletra que molta gent no ha entès: la del "Born in the USA", de Bruce Springsteen.

Però si hi ha un estil musical de denúncia és el rap: música de carrer amb lletres combatives que neix als anys 70 als Estats Units. A Catalunya, hi ha exemples de rap en català, com El Nota, un grup de Cornellà que critiquen la realitat que els envolta en les seves lletres.

I per acabar, el bon rotllo de Xavi Lozano i la música de Bob Marley.