"Sense ficció" estrena la dotzena temporada amb l'emissió de "Manipulats" i "Trump: Com les xarxes socials van canviar la presidència"

"Manipulats"

L'1 d'octubre farà tres anys del referèndum per a l'autodeterminació de Catalunya que ha marcat l'activitat política catalana i espanyola durant aquests temps.

Com va utilitzar l'Estat les seves eines per posicionar la població contra el procés independentista? Com van fer costat els mitjans de comunicació a les tesis de Madrid? A canvi de què? Com va aprofitar el poder aquell moment de debilitat de la premsa? Alguns mitjans, anant fins i tot més enllà del que se'ls demanava, van establir un judici paral·lel contra els protagonistes del procés i van dictar les seves sentències. Es van convertir en plataformes de l'odi, construint relats que s'allunyaven de la realitat?

I des de Catalunya, com va pressionar el govern de la Generalitat els mitjans de comunicació i els corresponsals estrangers per vendre'ls la seva versió del procés independentista? Com van respondre els mitjans públics i privats? Es van qüestionar prou les tesis independentistes?

Responen a aquestes preguntes periodistes com David Miró, del diari ARA; Iñaki Gabilondo, de la cadena SER; Neus Tomàs, de Diario.es; David Jiménez, exdirector d'El Mundo; Sandrine Morel, de Le Monde, o Lluís Caelles, de TV3.

"Manipulats" també es fa ressò de com l'emergència de la pandèmia del coronavirus va sobrepassar tota l'actualitat política i va alimentar l'infodèmia, una sobreinformació, moltes vegades tòxica, amb tractaments enganyosos sobre la malaltia i amb teories conspiratives.

Analistes, activistes socials i filòsofs com Joan Garcia del Muro, Daniel Innerarity, Carme Colomina o Simona Levi denuncien la manipulació i desinformació que reben els ciutadans des de les xarxes socials.

Una desinformació que s'ha instal·lat també al món de l'estratègia i la consultoria política. Aleix Sanmartín, el més famós i controvertit consultor polític, que ha guanyat eleccions amb candidats de tots els colors polítics, explica en què consisteixen les campanyes electorals negatives per emfatitzar els aspectes negatius de l'adversari més que els aspectes positius propis.

El documental denuncia que les notícies falses es propaguen sis vegades més ràpid que les reals, que no importa tant la veritat sinó el relat que es pot construir al seu voltant i que els consumidors d'actualitat cada vegada més s'apunten a rebre només informació d'aquells mitjans que els confirmen la seva visió del món.

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Albert Elfa i Ricard Belis
Producció: Ruth Llòria
Imatge: Marc Durà
Muntatge: Xavier G. Ubiergo

"Trump: Com les xarxes socials van canviar la presidència"

El documental investiga a fons de quina manera l'ús de les xarxes socials representades en Twitter ha canviat la comunicació política als Estats Units i, en general, la manera de fer política arreu del món. Ho fa a través del testimoni i l'anàlisi d'una sèrie d'experts en política, sobretot nord-americans, i seguint el cas de la insòlita carrera política de Donald Trump.

Tal com havia fet el president Roosevelt amb la ràdio als anys 30 del segle XX i Kennedy amb la televisió als anys 60, Donald Trump s'ha adonat de les potencials possibilitats comunicatives de Twitter i ha estat pioner a l'hora de dominar-lo i treure'n el màxim partit, fins al punt que molta gent creu que no hauria guanyat les eleccions a la presidència dels Estats Units sense aquest nou mitjà.

"Trump: Com les xarxes socials van canviar la presidència" combina imatges d'arxiu, entrevistes amb experts i les piulades del mateix Trump per analitzar les llums i les ombres de l'ús que el president del Estats Units ha fet d'aquesta xarxa social a l'hora de transformar la comunicació política amb la gent del carrer i, de retruc, la manera de fer política en general. I així, de piulada en piulada, el documental repassa les grans polèmiques del mandat d'aquest polític.

Audiències de l'onzena temporada de "Sense ficció"

"Sense ficció" va acumular la temporada passada una mitjana de 256.000 espectadors i una quota de pantalla del 12,1%. A més, va obtenir una audiència acumulada de 3.639.000 espectadors, que en algun moment van connectar amb el programa.

Els tres documentals més vistos van ser: "1-O, cas obert", emès el 15 d'octubre del 2019, amb una quota del 26,9% i 644.000 espectadors; en segon lloc, "Passeig de Gràcia: l'escenari burgès", que l'11 de febrer va ser vist per 475.000 persones i va tenir un 19,4% de quota de pantalla, i el documental "Història d'un assaig", que es va emetre el 5 de maig i va tenir 469.000 espectadors i una quota del 18,3%.

Pel que fa al panel qualitatiu de GFK, el programa va obtenir una bona valoració mitjana, amb 8,7 punts sobre 10 i els panelistes van considerar en un 91% que era un programa de molta qualitat.

També es van fer més d'1.000.000 de reproduccions de vídeo, en directe i a la carta, obtenint una mitjana setmanal de prop de 17.000 usuaris únics i 27.000 reproduccions de vídeo. El documental amb més audiència digital va ser "1-O, cas obert", amb 71.000 reproduccions. Cal destacar també que l'onzena temporada ha estat la que ha obtingut més audiència de les emissions en directe del programa.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio