"Sense ficció" estrena "Cíborgs entre nosaltres"
Demà, a les 21.55, "Sense ficció" estrena "Cíborgs entre nosaltres", un documental dirigit per Rafel Duran Torrent que s'acosta a aquest vessant de la ciència capaç de dotar l'ésser humà de capacitats que van més enllà de les seves capacitats normals. A través dels testimonis d'alguns cíborgs i de científics, el treball s'endinsa en aquest controvertit món on l'ètica i les limitacions legals es contraposen als imminents avenços tecnològics.
Un cíborg és un individu que porta dispositius electrònics implantats al seu organisme que li donen capacitats que van més enllà de les capacitats normals d'un humà.
Moltes persones porten implantats aparells electrònics que restauren alguna funció de l'organisme. Per exemple, els marcapassos que regulen el ritme cardíac. D'aquí pocs anys, no només podrem reparar el que no funciona en el nostre cos, sinó que la tecnologia ens permetrà tenir capacitats que superen la naturalesa humana i, per tant, ens convertirem en cíborgs.
En pocs anys, la tecnologia es fusionarà amb els nostres cossos de maneres que avui ens semblen inimaginables, redefinirà els límits del que és ser humà i augmentarà les nostres capacitats biològiques com a espècie. Actualment, la fusió del cos amb la tecnologia està restringida i només s'accepta per raons mèdiques. Però ja hi ha persones que, mogudes per l'afany d'experimentar, han travessat els límits biològics: són els primers cíborgs i s'enfronten a la reacció de la societat, que va de la malfiança a l'entusiasme. Avui només són una petita minoria, i molta gent els considera experimentadors trastocats, però en un futur pròxim potser els reconeixerem com a pioners.
"Cíborgs entre nosaltres" presenta la història de diversos cíborgs, com la de Neil Harbisson, un artista català que va ser el primer cíborg reconegut oficialment per un govern. Els protagonistes del documental expliquen per què han decidit fer aquest pas, quins problemes els suposa la seva condició de cíborgs en la seva vida quotidiana i de quina manera lluiten per superar els recels de la societat.
El documental també visita els laboratoris d'investigadors d'alt nivell i descobreix que la ciència està més a prop del que ens pensem de poder transformar-nos en cíborgs i que la barrera és, sobretot, de tipus ètic. En la part final del treball, s'analitzen les implicacions filosòfiques, ètiques i legals que té el fet d'anar més enllà del que és humà i permetre que les màquines formin part de nosaltres.
Els protagonistes
Neil Harbisson
Artista conceptual britanicocatalà. Té acromatòpsia (visió en blanc i negre). Des del 2004 porta una antena que tradueix els colors en notes sonores, que ell percep a través del crani.
Tim Cannon
Biohacker i activista nord-americà. S'ha implantant imants que li permeten sentir els camps electromagnètics, per exemple, quan s'engega un microones, o els que generen els cables d'alta tensió. És un defensor dels drets dels cíborgs. Està en contra que aquestes tecnologies siguin monopolitzades per les grans corporacions. Forma part d'una comunitat de biohackers.
Enno Park
Informàtic berlinès. Es va quedar sord i porta uns implants coclears que li permeten sentir. Si desconnecta l'implant, es torna a quedar sord, i això el converteix en un cíborg (una persona "normal" no pot desconnectar l'oïda). Al món hi ha 300.000 implantats coclears, o sigui 300.000 cíborgs, encara que molts no en siguin conscients. L'Enno ha creat una associació que reivindica els drets dels cíborgs, especialment pel que fa a poder manipular els software dels implants (els fabricants ho impedeixen).
Zoltan Istvan
Fundador del partit transhumanista dels EUA, va ser candidat a les eleccions presidencials del 2016. Creu que les lleis han d'incorporar els drets dels cíborgs i "d'altres intel·ligències no estrictament humanes" que hi haurà en el futur. El transhumanisme és un moviment que predica que la tecnologia ens permetrà superar totes les limitacions biològiques, anul·lar l'envelliment i fer-nos immortals. Molts dels grans emprenedors de Silicon Valley donen suport al moviment transhumanista.
Els científics
Max Catalan
Enginyer electrònic mexicà que treballa en una universitat de Suècia, ha creat el braç biònic més avançat del món, que va implantar a en Magnus, un camioner suec que havia tingut un tumor. En Max i en Magnus van participar en el Cibathlon, la primera olimpíada cíborg.
Hugh Herr
Treballa al laboratori de biomecatrònica del MIT. Creu que la gent està massa aferrada a la idea que les cèl·lules i els teixits, fins i tot quan estan degradats, són millors que el titani i l'acer, que funcionen més bé i són més estètics. En altres paraules, qüestiona el concepte de "natural", creu que l'important és que sigui "funcional".
Ed Boyden
Nord-americà. Treballa en l'elaboració d'un mapa del cervell a nivell neuronal que permeti entendre com funciona el cervell i, per tant, poder influir-hi per augmentar-ne les capacitats.
Paul Verschure
Psicòleg i neurocientífic holandès, investigador a la Universitat Pompeu Fabra. Està treballant en un dispositiu que permeti transferir records del cervell en un dispositiu extern. Tanmateix, és crític amb els discursos excessivament optimistes sobre el que la tecnologia ens pot aportar.
José María Carmena
Enginyer electrònic i neurobiòleg de la Universitat de Berkeley. Juntament amb Michel Maharbiz, ha desenvolupat un sistema d'elèctrodes ultraminiaturitzats que poden ser la base de futures aplicacions per augmentar les nostres capacitats cognitives i intel·lectuals.
