Montse Armengou, directora del "Sense ficció"; l'equip de Sàpiens i la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre

La producció de TV3 "Bruixes, la gran mentida", guanyadora de la segona edició dels Premis Laya

"Bruixes, la gran mentida", producció de Televisió de Catalunya en coproducció amb Sàpiens, ha estat guardonat amb el Premi Laya que atorga el Departament d'Igualtat i Feminismes.

El documental, dirigit per Joanna Pardos, s'ha imposat en la categoria de llargmetratge audiovisual als Premis Laya 2022, uns guardons impulsats des de la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d'Igualtat i Feminismes amb l'objectiu de reconèixer projectes cinematogràfics i audiovisuals que promoguin la reflexió i el coneixement dels drets civils i polítics.

"Bruixes, la gran mentida", estrenat al "Sense ficció" el gener d'enguany, relata la història de la cacera de bruixes a Catalunya, un territori en què aquest fenomen es va desenvolupar amb intensitat, i que es pot considerar, de fet, com el primer gran feminicidi dels nostres temps.

El documental forma part de la campanya "No eren bruixes", un projecte impulsat per Sàpiens per reivindicar la memòria del miler de dones criminalitzades a Catalunya entre els segles XV i XVII. A partir d'aquesta campanya s'han impulsat múltiples actes de desgreuge arreu de Catalunya, entre altres, l'aprovació per part del Parlament de Catalunya d'una resolució per reparar la memòria històrica de les dones injustament condemnades i executades per bruixeria.

Sinopsi

Podien ser dones pobres, soles, de caràcter fort, independents, contestatàries, amb problemes de salut mental o amb vides poc convencionals. O ni tan sols això, en molts casos. Milers de dones acusades i jutjades per bruixeria, a la Catalunya rural, van morir penjades o cremades després de judicis manipulats i terribles tortures.

Òbviament, no eren bruixes: eren dones, i van morir perquè les seves vides no s'ajustaven a la norma. Bocs expiatoris d'una societat tremendament masclista. No les van matar per remeieres, perquè participessin en cultes satànics o perquè estiguessin massa empoderades. Ni tampoc va ser la Inquisició qui les perseguia: a Catalunya, batlles i senyors feudals van ser responsables de la majoria de les matances, amb la complicitat de veïns i veïnes.

És poc sabut que Catalunya va ser, entre els segles XV i XVII, un dels focus mundials de les caceres de bruixes. Només en deu anys, entre 1619 i 1629, cent dones van ser penjades per acusacions de bruixeria. En total, més de mil dones executades al llarg de tot el període. Les comarques pirinenques, i també el Vallès, Osona i el Bages, van viure centenars de processos, en persecucions que s'estenien com una taca d'oli, amb acusacions, delacions i rumors en cadena.

"Bruixes, la gran mentida" explica tot això, no només a la llum de la investigació més moderna i rigorosa d'investigadors catalans i estrangers, sinó també resseguint les conseqüències i herències actuals de les dinàmiques patriarcals que ho van promoure. Dirigit per la premiada directora Joanna Pardos, aquest documental innovador, atípic i apassionant té elements de ficció i tractament de true crime, sense perdre el respecte absolut al rigor històric.

Intervenen al documental, aportant el coneixement històric més recent, els principals experts nacionals i internacionals, com Pau Castell, que han tingut accés a documentació inèdita d'arxius catalans i europeus. Contextualitzant aquesta història en el marc d'un sistema patriarcal encara no extint, que sanciona les dones quan escapen de la norma, intervenen expertes com la psicòloga Alba Alfageme o la jutge Lucía Avilés, advocades i historiadores en diversos camps.

Què en queda, avui, de les caceres de bruixes? El documental aporta el testimoni de dones actuals que han patit avui les mateixes actituds que els caçadors infligien a les seves víctimes acusades de bruixeria. Finalment, i en una tercera línia narrativa, e segueix la preparació de l'obra tradicional de teatre del Grup de Bruixes de Viladrau, amb les dones que interpreten les víctimes de la cacera en aquella població osonenca, una de les més castigades pels processos de bruixeria.

El resultat és sorprenent, innovador i molt emocionant. Retrata no només l'aspecte històric i social d'aquests judicis, sinó també la vivència de les víctimes, que abans de ser executades van patir la injustícia, la traïció d'amics i veïns, i la humiliació, la impotència i la por, una vivència que té poc a veure amb el relat tradicional, folkloritzant, que s'ha fet de les bruixes. 

Fitxa Tècnica

Direcció: Joanna Pardos
Realització ficció: Roman Parrado
Realització documental: Raul Cuevas
Guió: Joanna Pardos, Margarida Olivé i Anna Alsina
Guió ficció: Roger Danès i Alfred Pérez
Producció: Sílvia Vinardell i Lola Pedrós
Producció executiva Sàpiens: Marc Roma i Oriol Cortacans
Producció executiva TV3 Sílvia Pairó Vila
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín
So: Carnaby studio
Edició: Jordi Gallofré i Gal·la de Yzaguirre
Assessorament històric: Pau Castell i Agustí Alcoberro

"Bruixes, la gran mentida" és una producció de Televisió de Catalunya en coproducció amb Sàpiens i amb el suport de la Diputació de Lleida.

La campanya "No eren bruixes"

A la llum de les noves investigacions, algunes consciències han començat a remoure's per combatre la mentida. A Catalunya, arran de la investigació publicada per la revista Sàpiens, nombroses entitats, ajuntaments i particulars s'han adherit a la campanya "No eren bruixes", una iniciativa popular liderada per diversos historiadors que proposa un seguit d'actes de desgreuge col·lectiu cap a aquestes dones acusades injustament, maltractades i assassinades. El documental "Bruixes, la gran mentida", que vol dignificar el miler de dones jutjades i executades, s'emmarca dins d'aquesta campanya.

tv3.cat/senseficcio

#SenseFiccióTV3

twitter.com/senseficcio
facebook.com/senseficcio

Anar al contingut