La plataforma 3Cat s'obre al curtmetratge en català de la mà del VOC d'Òmnium

És un pas més en la missió de 3Cat d'impulsar i donar visibilitat al talent creatiu emergent en llengua catalana. La plataforma 3Cat se suma a aquest projecte únic i ofereix la seva plataforma com a finestra de visualització dels curtmetratges seleccionats al VOC que fan valer la qualitat per sobre de la quantitat. Les obres representen una mostra de la qualitat, diversitat i risc de la creació cinematogràfica en català en el format del curtmetratge, de tota mena d'hibridacions de gènere, posant especial atenció en el talent emergent. 

El VOC – Festival Òmnium de Curtmetratges és un projecte impulsat per Òmnium Cultural amb la finalitat d'estimular la producció de curtmetratges de qualitat en català, contribuir a la seva difusió i ampliar-ne el públic. Un festival que arriba a més de 90 sales d'arreu dels Països Catalans simultàniament durant els mesos de febrer i març. Un punt de trobada entre creadors, públic i referents del sector, una oportunitat per compartir l'experiència del cinema en llengua catalana. 

D'aquesta manera 3Cat manté l'aposta de fer de la nova plataforma digital una plataforma de país que inclogui totes aquelles produccions en català de les organitzacions, entitats i equipaments que treballen per difondre la llengua i la cultura catalana.  

Llista de curtmetratges 

"Les més grans" 

El temps va passant lent, les estacions van canviant i la vellesa va arribant a poc a poc a la fi. La rutina de tota la vida. Tres amigues en la seva caminada diària i la sobtada però esperada mort d'una d'elles als 92 anys. Al mateix temps, al poble se celebra la dona més longeva, com si es premiés l'assoliment d'haver arribat fins allà. Amb aquesta dicotomia, aquest curtmetratge retrata la vellesa i el temps. D'una forma àcida i irònica, qüestiona la productivitat i el caràcter obsolet de la vida. Entre esperar la mort i voler tornar-hi. 

"L'avenir" 

Si jugues a fet i amagar saps que, tard o d'hora, t'acabaran trobant. Això és el que li passa a en Biel, un nen de deu anys, que, malgrat voler amagar-se de tot el que vindrà, no pot evitar fer-se gran. Envoltat de natura, jocs i amics, viurà un contratemps que el deixarà del tot desconcertat i posarà en perill la seva amistat amb la Sara. Una petita gran història que anuncia la fi de l'estiu i de la infantesa a toc de campana i nostàlgia. 

"Provocadora" 

Ple estiu. Vacances. La casa dels avis. Una nena entrant a la preadolescència. La figura ominosa de l'avi. I els records d'aquest estiu, trencant-se i ofegant-la un rere l'altre… Un curtmetratge que des del seu títol demana ser vist dues vegades: des de la innocència d'unes vacances com unes altres, i des de la d'un record traumàtic que resignifica tota una història. A través d'una sòlida direcció debut d'Èlia Lorente, un muntatge lloable i una brillant interpretació protagonista, Provocadora és una obra sensorial i immersiva que es viu com un estiu: ràpid, exaltant i crucial. 

"Anhel de llum" 

La mirada d'una nova inquilina a la Ciutat Comtal i el retrat de l'amor més pur, el que no té límits, són el temes que Alba Cros, directora de Les amigues de l'Àgata (2015), tracta en aquesta història d'estètica preciosista i temàtica poètica. Un homenatge a la vida carregat de flaixos lluminosos universals i, alhora, personals. Perquè moltes vegades cal fixar-se en allò que t'il·lumina per sentir-te viva. 

"Tots els meus colors" 

Una nena ha perdut la seva mare i, amb ella, els colors del seu món. Aquest fantàstic curt en stop-motion constitueix un tàctil viatge per la naturalesa assolint una breu però emocional odissea per tornar a pintar el món de colors.  

"El tren de l'alegria" 

El món del teatre sempre ha estat insular i hermètic quan s'ha tancat a les seves aules. Els jocs de dinàmiques i el role-playing prenen el protagonisme a El Tren de l'alegria. Curtmetratge que recorda casos com el de l'Institut del Teatre o el que va destapar el Diari Ara a terres lleidatanes, plantejant les relacions de poders entre docents i alumnes. Una proposta cruenta i climàtica que denuncia els límits als quals cal arribar per ser un gran actor o actriu en un sistema brut i violent. 

"La casa oberta" 

Com si d'una radiografia arquitectónica es tractés, Julieta Lasarte ens convida a un viatge pel passat d'una vivenda familiar, la seva, però també el de sa mare (veu en off de la cinta) i la seva àvia, una famosa actriu catalana. Servint-se d'imatges casolanes i fent un exercici d'estil senzill però brillant, cada racó de la llar es converteix en un escenari que es multiplica i superposa, per revelar-nos les múltiples presències, absències i vivències que oculten una casa oberta carregada de vida i secrets.  

"Al Nadal toca fusta" 

En aquest curtmetratge rodat al més pur estil de sèrie B i amb pinzellades del cinema slasher, el terror i l'humor es donen de la mà. Max Calvera ens explica la història d'Ovidi, un nen de set anys aferrat al seu tió que va a passar la nit de Nadal a França. La nova parella del seu pare i tota la família d'ella no entenen la tradició catalana de donar-li cops de bastó a un tronc, fins i tot se'n riuen, però ja se sap, a les pel·lícules de por, qui riu últim… 

"Una corda lligada en l'espai" 

Una corda lligada en l'espai ens endinsem a l'interior de la Parròquia Sant Esteve de Granollers de la Plana. El so de les seves campanes ha marcat sempre el compàs de la vila, en l'esfera religiosa, però també els esdeveniments socials i els moments de necessitat. Josep Ferrer i Montserrat de Rocafiguera ens parlen amb passió d'un d'aquells oficis que malauradament van desapareixent: els campaners. Rodat en blanc i negre, el curtmetratge d'Ingrid Ferrer ens convida a reflexionar sobre el pas del temps i la importància de preservar la tradició.  

"Si mai no ens haguéssim separat" 

Un descens de muntanya reflecteix el descens en una relació que ja fa temps va acabar-se. Tornant sobre passes passades, seguint quasi automatitzats el ritme d'una cançó que ja no ballaran, és possible tornar a enamorar-se un cop les coses s'han acabat? En un curt tant solitari com tendre, les memòries i possibilitats de futur s'agafen de la mà seguint la impecable direcció de Marc Esquirol, cada emoció imperceptible feta visible amb la textura de l'encertat analògic. 

"Traca" 

Fins a quin punt pots amagar la veritat abans que aquesta t'exploti a la cara? En un Sant Joan de naus industrials i botellades en pàrquings, en Biel amaga un secret que compromet les amistats de tota la seva vida. Els "maricón" i "marica" que apareixen i reapareixen en converses banals, l'homofòbia interioritzada i la promesa de poder ser desitjat, per violenta que sigui, són pólvora per a un protagonista perdut en la boira d'un context que no l'abraça. Una direcció ferma, una posada en escena precisa i un clímax memorable marquen el tercer curtmetratge de Marc Camardons.