Els mòbils, les paraules i la tradició oral, a "Quan arribin els marcians"
TV3 emetrà demà, a les 23.45, un nou capítol de "Quan arribin els marcians", el programa cultural en forma de càpsula del temps que s'envia a l'espai amb l'esperança que un dia algú la trobi i ens entengui. Aquesta setmana, la colonització tecnològica dels mòbils portada a la creació cultural; l'estat de la llengua, en el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra; la tradició oral, recuperada per una colla de músics joves; la veterana Agnès Varda i Sidonie, que fan 20 anys dalt dels escenaris, protagonistes del tretzè capítol marcià.
Quan falten quatre dies per a l'inici del Mobile World Congress la trobada tecnològica més important del món, l'omnipresència dels mòbils és una evidència, i hi ha qui ha vist que se'ls pot treure un bon profit artístic. És el cas del compositor Ferran Cruixent, que ha posat els mòbils als faristols dels músics de l'OBC, de Manuel Bartual, que va escriure un relat a Twitter que va tenir milers de persones enganxades durant dies, l'estiu passat, i que pròximament publicarà una novel·la i del col·lectiu Becoming, que participa en l'exposició "El futur quotidià", al Disseny Hub Barcelona, en el marc de la Mobile Week Barcelona.
Se celebren els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, lingüista i gramàtic, a qui cal agrair l'ordre de la llengua catalana. Però la llengua és un ésser viu que constantment veu noves paraules que li demanen pas, però que no sempre són rebudes de bon grat. En parlen la filòloga i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, Carme Junyent, l'escriptor Enric Gomà, que ha publicat "Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar", i Judit Freixa, coordinadora de l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, que va triar, juntament amb l'Institut d'Estudis Catalans, la paraula "cassolada" com a neologisme del 2017.
D'aquí 100 anys, quines cançons quedaran de les que s'escolten avui? Què passaria si no existissin artefactes per enregistrar-les? Què en quedaria, de la tradició oral? Com es pot preservar, la memòria? Hi ha una colla de músics joves que, d'una manera més o menys premeditada, s'han dedicat a recuperar cançons tradicionals, a fer-les seves i a presentar-les als nous públics. Ho han fet Maria Arnal i Marcel Bagés, la "performer" Sònia Gómez i el realitzador Ramon Balagué, Albert Massip, ànima del projecte Càntut i la cantautora Joana Gomila. Tots ells parlaran de la "futura memòria".
Això de fer anys encurioseix els marcians, així que, aquesta setmana, el trio Sidonie aniran fins al seu planeta per conèixer de què estan fets aquests espècimens que sembla que no envelleixin del tot. Fa 20 anys que Sidonie van pujar als escenaris, i ara comencen una gira per celebrar que conserven l'amistat i les ganes de cantar del primer dia.
Cal saber qui és la persona segurament més veterana i, alhora, més moderna que està trepitjant les catifes vermelles dels diversos premis i festivals de cinema, aquest any. És Agnès Varda, que amb 89 anys segueix presentant pel·lícules i aixecant l'admiració de marcians i no marcians. Se l'espera als Oscars; però, si hi anirà o si hi enviarà la seva doble, caldrà veure-ho.
I la secció "Cap de setmana a la Terra" farà quatre propostes culturals, perquè, si els marcians aterren avui mateix, en tinguin per triar.
"Quan arribin els marcians" és un planeta en ell mateix, és un lloc des del qual es pregunta per què passen les coses que passen i per què la gent fa el que fa. I n'estan convençuts: la cultura és a tot arreu.
