El documental de TV3 "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle", Premi Barnils de Periodisme d'Investigació
La 7a edició del Premi Ramon Barnils de Periodisme d'Investigació ha guardonat el documental "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle". Un treball de TV3 dirigit per Carles Prats i Ricard Belis, amb producció de Joan Carles Villacreces, emès en el "Sense Ficció" el 25 de maig d'aquest any.
Ahir a la nit, al Born Centre de Cultura i Memòria, en un acte presidit pel President de la Generalitat Pere Aragonés, es va fer entrega del Premi Ramon Barnils de Periodisme d'Investigació al documental "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle". El documental, dirigit per Carles Prats i Ricard Belis, amb producció de Joan Carles Villacreces, investiga l'estat de les concessions hidroelèctriques de Catalunya, la majoria de les quals vigents fins a l'any 2061 gràcies a un canvi legal que permet l'explotació d'un recurs natural com és l'aigua gairebé a perpetuïtat.
El jurat del premi va destacar la rellevància de la temàtica tractada que, tot i que aborda un problema de profunda actualitat, havia passat desapercebut. És la primera vegada que TV3 aconsegueix el premi Ramon Barnils d'investigació, i ho fa concretament amb un documental produït i estrenat al "Sense ficció" al maig d'enguany.
Durant la recollida del guardó, Ricard Belis va reivindicar la necessitat de fer periodisme d'investigació i els recursos necessaris per poder fer-lo. Per la seva banda, Carles Prats va incidir en el fet que ahir es tornava a produir un nou rècord del preu de la llum i que hi ha empreses que es lucren amb un recurs de tothom, l'aigua.
Sinopsi de "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle"
Els rius catalans generen milions de kilowatts d'energia renovable des de fa més d'un segle. És un negoci multimilionari que aporta grans beneficis a molt poques empreses, que s'aprofiten de concessions gairebé perpètues. Moltes explotacions es van iniciar a cavall dels segles XIX i XX. I encara s'allargaran molt més. Perquè la gran majoria de concessions hidroelèctriques de Catalunya no caduquen fins al 2061, gràcies a un canvi legal en els anys 80 que va eternitzar els permisos per explotar un recurs natural escàs i públic com és l'aigua. Davant d'aquesta situació, cada cop hi ha més veus que denuncien el que consideren un espoli dels recursos naturals i ajuntaments que reclamen recuperar el control dels seus rius i que els beneficis tornin a la ciutadania.
El cost humà i per al territori d'unes centrals que van transformar el país
La Catalunya que coneixem avui no s'entendria sense les centrals hidroelèctriques, que van permetre electrificar les fàbriques tèxtils, l'enllumenat públic als carrers i portar la llum a les cases. Es van transformar llacs d'alta muntanya, rius i valls, per fer-hi rescloses, embassaments, i plantar-hi torres elèctriques. La construcció de les grans centrals, entre els anys 10 i els 80 del segle passat, va ser una gesta tecnològica. Va suposar una revolució econòmica i social per a molts pobles de muntanya. Però la prosperitat que van portar les centrals hidroelèctriques del Pirineu ha amagat el cost que va tenir construir-les. Un sacrifici humà, en el qual van contribuir milers de treballadors vinguts d'arreu de l'estat. Els pobles van perdre el control dels seus recursos naturals i van veure alterat el seu paisatge i modus de vida. Van cedir l'ús del seu territori a canvi d'unes compensacions que d'un temps ençà s'estan posant en qüestió i que, amb els anys, s'ha vist que eren molt minses en relació amb els beneficis que n'han tret les companyies.
Encara hi ha espai per a noves centrals?
La radiografia dels rius catalans posa de manifest el monopoli existent i l'explotació intensiva dels cursos fluvials. Però els enginyers consideren que encara hi ha espai per fer noves centrals. Existeix un projecte d'una nova planta hidràulica a les Terres de l'Ebre. Serà una megacentral de bombeig de nova generació que vol funcionar només gràcies a la força de l'aigua, el vent i el sol.
L'energia més antiga i amb més futur
Un segle després de la construcció de les primeres grans centrals, l'energia hidroelèctrica és una energia renovable amb molt de futur. Les centrals del Pirineu van ser clau per a l'anomenada Segona Revolució Industrial; van permetre substituir el carbó i electrificar les fàbriques i ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, ara fa un segle. En els anys 80, l'energia hidràulica va donar sortida als excedents d'energia nuclear. I, en el futur, està cridada a complementar i facilitar la penetració de l'energia eòlica i la solar, que no generen energia quan es vol, ni es pot emmagatzemar.
Fitxa tècnica
Un documental de Carles Prats Padrós i Ricard Belis Garcia
Producció: Joan Carles Villacreces Rodríguez
Documentació: Miracle Tous Jerez
Imatge: Marc Durà Pipó
Muntatge i etalonatge: Xavier Abad Rodon
Disseny gràfic: Àngels Pons Camps
Disseny 3D: Armand López Parra
Muntatge musical: David Bustamante Calaf
Postproducció de so: Enric Casanovas Masdeu
Imatge addicional: Carles de la Encarnación Gradailla i Saül Grau Guerrero
Direcció executiva: Montse Armengou Martín
Producció executiva: Sílvia Pairó Vila
2021
Una producció de Televisió de Catalunya elaborada per "Sense ficció".
tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
