Entrevista a Jaume Castro de la comunitat de Sant Egidi i testimoni de dos refugiats ucraïnesos, a "Signes dels temps"
Diumenge, a les 10.40, "Signes dels temps" conversarà amb Jaume Castro, responsable de la comunitat de Sant Egidi i també es podrà veure el testimoni de dos refugiats ucraïnesos
La comunitat de Sant Egidi, a Barcelona i al món
Veurem com la comunitat de Sant Egidi defensa la pau i els drets humans, organitza corredors humanitaris, acompanya les persones més oblidades de la societat i estableix amb elles vincles d'amistat. De fet, la pregària, els pobres i la pau són els seus referents. La comunitat destaca el treball per la pau, també amb els infants, creant escoles de pau en barris perifèrics.
Entrevista a Jaume Castro, responsable de Sant Egidi a Barcelona. Parla de la tasca de Sant Egidi a casa nostra i en diversos països. I també, el testimoni de dos refugiats ucraïnesos.
St. Egidi i els Acords de Pau de Moçambic
El 1992, la mediació de la comunitat de Sant Egidi va aconseguir la firma a Roma dels Acords de Pau a Moçambic. Uns acords que van posar fi a una guerra de 16 anys que es va saldar amb un milió de morts. La comunitat continua fent mediació en altres països.
Corredors humanitaris
Obrir corredors humanitaris és una prioritat. Per aquesta via, la comunitat ha acollit 6.000 persones, la majoria de les quals han vingut de Síria i l'Afganistan. "La nostra esperança és que Espanya pugui obrir corredors humanitaris, i estem treballant en això. Aquests corredors són fonamentals per donar una resposta humana a una política del mur que està creixent en els últims anys al nostre país", afirma Jaume Castro.
A Ucraïna, la comunitat acompanya els ancians que s'han quedat sols i distribueix medicines que s'envien des de Barcelona i altres ciutats europees. I a Europa acullen els refugiats de la guerra. Coneixerem el testimoni d'una parella d'ucraïnesos: la Liudmila i el Festean Fediuk, que van fugir de la guerra i viuen acollits en una llar de St. Egidi a Barcelona. Liudmila explica que "abans de la guerra cultivàvem blat, educàvem els nostres fills, portàvem una vida tranquil·la i feliç. La guerra ens ha canviat tots els plans. Els meus fills, que són militars, ens van dir: Mare, agafeu les coses i marxeu d'Ucraïna".
Drets dels ancians a viure i morir a casa
A Barcelona, la comunitat acompanya, a més dels infants i les seves famílies, a persones grans que estan soles i en situació vulnerable. La comunitat de Sant Egidi impulsa un canvi en el model d'atenció i cura dels ancians. L'objectiu és que la gent gran passi els darrers anys de la seva vida a casa, i no en una residència. Defensen un model que integri l'assistència social i sanitària en l'atenció domiciliària.
També acompanyen a persones sense llar. "Els últims mesos hem vist un augment de persones sense llar". "I després hi ha el gran problema de l'habitatge", diu Jaume Castro.
Dream, un somni fet realitat
Sant Egidi té una forta presència a l'Àfrica. El 1996, fent servir una doble vara de mesurar, Occident tenia accés als tractaments antiretrovirals per lluitar contra la sida, mentre que a l'Àfrica milers de persones van morir per aquesta malaltia. El 2002, gràcies al programa Dream de Sant Egidi, que s'ha estès a 10 països sobretot de l'Àfrica subsahariana, els pacients van tenir accés als antiretrovirals. Segons Castro, "A través del programa de prevenció vertical han nascut sans més de 150.000 infants de mares seropositives".
El dret a ser reconegut
La comunitat també ha inscrit al Registre Civil milers de nens i nenes africans. "Si un nen no està inscrit, no existeix, i això té conseqüències greus. Poden ser víctimes d'abusos, de tràfic de persones i no tenen drets ni pel que fa a la salut ni l'educació".
"La joia de viure un cristianisme feliç"
La comunitat de Sant Egidi, fundada per Andrea Riccardi, neix el 1968, a Roma, poc després del Concili Vaticà II i és present en més de 70 països. Cada any, el dia de Nadal dinen amb les persones que atenen durant l'any, a les escoles de la pau, a les residències, al carrer, als hospitals, a les llars d'acollida etc. "Aquest servei no és un sacrifici, sinó que és la joia de viure un cristianisme feliç, que fa feliços als altres i també a nosaltres". Jaume Castro també diu que la primera obra de la comunitat és la pregària: "Pregar vol dir, sobretot, tenir una roca. Jesús i el seu Evangeli, que ens obre a tenir a una visió de pau i solidaritat per a tothom". A Barcelona, la comunitat es reuneix per pregar a la basílica dels sants Just i Pastor.
El programa
"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Dirigit i presentat per Montserrat Esteve, amb Agustí Vila a la realització, Imma Segarra a la producció, Joan Grané d'ajudant de realització, Sílvia Rodríguez a la producció, Eulàlia Tort a la redacció i Àngels Serres a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
