La llengua catalana, protagonista a l'acte institucional de l'Onze de Setembre
La llengua catalana és l'eix vertebrador de l'acte institucional que des de dos quarts de dotze del matí fins poc abans de tres quarts d'una s'ha fet al parc de la Ciutadella de Barcelona amb motiu de la Diada de Catalunya. L'actriu Rosa Renom ha presentat un acte dirigit per Joan Ollé i que ha homenatjat grans figures de les lletres catalanes, com ara Joan Maragall, Màrius Torres i Salvador Espriu. També s'han commemorat els 50 anys de la Nova Cançó. Unes 15.000 persones, segons fonts de la Generalitat, han assistit a un acte marcat per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre. Tot ha acabat amb uns crits a favor de la independència per part d'un sector del públic.
La hissada de la senyera ha donat el tret de sortida a l'acte institucional de l'Onze de Setembre, que des de dos quarts de dotze del matí i fins poc abans de tres quarts d'una del migdia s'ha fet al parc de la Ciutadella. La senyera que ha onejat i ha presidit l'acte és de l'Ajuntament d'Aiguamúrcia, municipi al qual pertany el monestir de Santes Creus, que aquest any fa 850 anys. Amb la senyera ja hissada han començat les actuacions, que enguany tenen el català i les lletres catalanes com a protagonistes. Unes 15.000 persones, segons fonts de la Generalitat, han assistit a l'acte central de la Diada, que ha acabat amb crits a favor de la independència per part d'un sector del públic.
Homenatge al català i la Nova Cançó
La defensa de la llengua catalana i les seves diverses variants, després que la sentència del Tribunal Constitucional va establir que el català no pot ser llengua preferent, marquen una Diada en què també es commemora el 50è aniversari de la Nova Cançó. La Diada ret enguany homenatge al poeta Joan Maragall i també a l'escriptor Màrius Torres, del qual se celebren els 100 anys del naixement. Una altra efemèride és la del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, que es commemora juntament amb el mig segle d'història de la Nova Cançó. Els poemes "Oda a Espanya", de Joan Maragall, i el text "La ciutat llunyana", de Màrius Torres, s'han pogut sentir en un acte que ha comptat amb la música i la veu del Cor Lieder Camera, que ha interpretat "El cant de la senyera".
Un moment emotiu ha estat quan ha pujat a l'escenari Josep Maria Espinàs, un dels membres fundadors dels Setze Jutges, que ha explicat al públic com va néixer la Nova Cançó. També hi ha hagut espai per a la transgressió i la interculturalitat. Toti Soler i la colla sardanista Mare Nostrum han ofert una versió de la "Sardana flamenca", que el guitarrista va escriure el 1973.
L'acte al parc de la Ciutadella ha començat amb "El cant de la senyera" i ha acabat amb l'himne de Catalunya, "Els segadors". Més de 2.000 persones han assistit a l'acte central de la Diada, que s'ha celebrat sota un temps assolellat i calorós.
A més, a pocs metres, al passeig de Lluís Companys es faran concerts gratuïts a partir de dos quarts de vuit del vespre amb Els Pets i Els Amics de les Arts, en un acte que porta com a nom Festa de la Llibertat.
Ofrena floral lluny de la cridòria
L'acte central de la Diada al parc de la Ciutadella s'ha celebrat unes quantes hores després que el govern i la mesa del Parlament han fet la seva tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Enguany el govern ha blindat l'ofrena de les protestes, la cridòria i els xiulets, ja que ha ampliat el perímetre de seguretat i ha situat les manifestacions dels ciutadans lluny dels focus de les càmeres.
L'ofrena ha donat el tret de sortida als actes de la Diada aquest dissabte després que divendres a la nit diversos partits i entitats independentistes van retre homenatge, al fossar de les Moreres, als caiguts el 1714.
L'Onze de Setembre, arreu del territori
La celebració de la Diada de Catalunya s'escampa per tot el país amb diversos actes. A les comarques barcelonines, a més de l'acte central de la Diada al parc de la Ciutadella i de l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, també és tradicional l'ofrena a la tomba de Rafael Casanova que s'ha fet a Sant Boi de Llobregat. El president de la Generalitat ha presidit la comitiva institucional, que, un cop ha acabat l'acte i ha sortit del cementiri, ha rebut les escridassades d'un grup de treballadors de l'empresa SAS, que serveix a SEAT i que tancarà la seva planta.
A Lleida, unes 2.000 persones han participat en una manifestació unitària impulsada per Òmnium Cultural que s'ha fet a dos quarts d'onze del matí. Recollint l'esperit de la manifestació del juliol a Barcelona, una setantena d'entitats, sindicats i partits polítics han participat en la marxa per reivindicar la integritat de l'Estatut, retallat per la sentència del Constitucional, i el dret a decidir. La manifestació ha sortit de l'antic edifici del Roser i ha acabat al turó de la Seu Vella, on per primera vegada també s'han fet les ofrenes florals.
Les protestes a les comarques gironines i tarragonines es faran cap a dos quarts de vuit del vespre, però durant aquest matí ja han tingut lloc alguns actes amb motiu de la Diada. A Tarragona, un centenar de persones han participat en l'ofrena al monument de Rafael Casanova, situat vora el fortí de Sant Jordi, molt a prop del mar. L'acte gran, la manifestació independentista, serà aquesta tarda a Reus, a la zona del mercat central. El Vendrell també fa una ofrena floral a la tomba del músic Pau Casals mentre que, a les Terres de l'Ebre, Móra d'Ebre penja una senyera des del pont de les Arcades, i a Tortosa l'Ajuntament ha organitzat una conferència institucional.
A les comarques gironines, la tradicional ofrena, a Sant Feliu de Guíxols, a la tomba de Josep Irla, que va ser president de la Generalitat a l'exili, s'ha convertit en l'acte central. La manifestació que es farà a la capital gironina serà a la tarda.
Marxa de torxes i una senyera gegant
A Sant Vicenç de Castellet, han estrenat senyera per celebrar l'Onze de Setembre, una senyera pagada per subscripció popular. Hi han col·laborat més de 150 veïns de Sant Vicenç, que han pagat 3 euros cadascun. Aquest dissabte, de bon matí, l'han penjat del punt més alt de la població perquè tothom la pugui veure.
Els actes de la Diada arreu del territori, però, s'han encetat aquesta nit de divendres amb marxes de torxes, que s'han fet en una cinquantena de ciutats, com ara Vic. Allà s'ha cremat el Decret de Nova Planta i també la sentència del Constitucional sobre l'Estatut.
Homenatge al català i la Nova Cançó
La defensa de la llengua catalana i les seves diverses variants, després que la sentència del Tribunal Constitucional va establir que el català no pot ser llengua preferent, marquen una Diada en què també es commemora el 50è aniversari de la Nova Cançó. La Diada ret enguany homenatge al poeta Joan Maragall i també a l'escriptor Màrius Torres, del qual se celebren els 100 anys del naixement. Una altra efemèride és la del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, que es commemora juntament amb el mig segle d'història de la Nova Cançó. Els poemes "Oda a Espanya", de Joan Maragall, i el text "La ciutat llunyana", de Màrius Torres, s'han pogut sentir en un acte que ha comptat amb la música i la veu del Cor Lieder Camera, que ha interpretat "El cant de la senyera".
Un moment emotiu ha estat quan ha pujat a l'escenari Josep Maria Espinàs, un dels membres fundadors dels Setze Jutges, que ha explicat al públic com va néixer la Nova Cançó. També hi ha hagut espai per a la transgressió i la interculturalitat. Toti Soler i la colla sardanista Mare Nostrum han ofert una versió de la "Sardana flamenca", que el guitarrista va escriure el 1973.
L'acte al parc de la Ciutadella ha començat amb "El cant de la senyera" i ha acabat amb l'himne de Catalunya, "Els segadors". Més de 2.000 persones han assistit a l'acte central de la Diada, que s'ha celebrat sota un temps assolellat i calorós.
A més, a pocs metres, al passeig de Lluís Companys es faran concerts gratuïts a partir de dos quarts de vuit del vespre amb Els Pets i Els Amics de les Arts, en un acte que porta com a nom Festa de la Llibertat.
Ofrena floral lluny de la cridòria
L'acte central de la Diada al parc de la Ciutadella s'ha celebrat unes quantes hores després que el govern i la mesa del Parlament han fet la seva tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Enguany el govern ha blindat l'ofrena de les protestes, la cridòria i els xiulets, ja que ha ampliat el perímetre de seguretat i ha situat les manifestacions dels ciutadans lluny dels focus de les càmeres.
L'ofrena ha donat el tret de sortida als actes de la Diada aquest dissabte després que divendres a la nit diversos partits i entitats independentistes van retre homenatge, al fossar de les Moreres, als caiguts el 1714.
L'Onze de Setembre, arreu del territori
La celebració de la Diada de Catalunya s'escampa per tot el país amb diversos actes. A les comarques barcelonines, a més de l'acte central de la Diada al parc de la Ciutadella i de l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, també és tradicional l'ofrena a la tomba de Rafael Casanova que s'ha fet a Sant Boi de Llobregat. El president de la Generalitat ha presidit la comitiva institucional, que, un cop ha acabat l'acte i ha sortit del cementiri, ha rebut les escridassades d'un grup de treballadors de l'empresa SAS, que serveix a SEAT i que tancarà la seva planta.
A Lleida, unes 2.000 persones han participat en una manifestació unitària impulsada per Òmnium Cultural que s'ha fet a dos quarts d'onze del matí. Recollint l'esperit de la manifestació del juliol a Barcelona, una setantena d'entitats, sindicats i partits polítics han participat en la marxa per reivindicar la integritat de l'Estatut, retallat per la sentència del Constitucional, i el dret a decidir. La manifestació ha sortit de l'antic edifici del Roser i ha acabat al turó de la Seu Vella, on per primera vegada també s'han fet les ofrenes florals.
Les protestes a les comarques gironines i tarragonines es faran cap a dos quarts de vuit del vespre, però durant aquest matí ja han tingut lloc alguns actes amb motiu de la Diada. A Tarragona, un centenar de persones han participat en l'ofrena al monument de Rafael Casanova, situat vora el fortí de Sant Jordi, molt a prop del mar. L'acte gran, la manifestació independentista, serà aquesta tarda a Reus, a la zona del mercat central. El Vendrell també fa una ofrena floral a la tomba del músic Pau Casals mentre que, a les Terres de l'Ebre, Móra d'Ebre penja una senyera des del pont de les Arcades, i a Tortosa l'Ajuntament ha organitzat una conferència institucional.
A les comarques gironines, la tradicional ofrena, a Sant Feliu de Guíxols, a la tomba de Josep Irla, que va ser president de la Generalitat a l'exili, s'ha convertit en l'acte central. La manifestació que es farà a la capital gironina serà a la tarda.
Marxa de torxes i una senyera gegant
A Sant Vicenç de Castellet, han estrenat senyera per celebrar l'Onze de Setembre, una senyera pagada per subscripció popular. Hi han col·laborat més de 150 veïns de Sant Vicenç, que han pagat 3 euros cadascun. Aquest dissabte, de bon matí, l'han penjat del punt més alt de la població perquè tothom la pugui veure.
Els actes de la Diada arreu del territori, però, s'han encetat aquesta nit de divendres amb marxes de torxes, que s'han fet en una cinquantena de ciutats, com ara Vic. Allà s'ha cremat el Decret de Nova Planta i també la sentència del Constitucional sobre l'Estatut.
