El primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, dimiteix arran de les irregularitats als serveis secrets
Jean-Claude Juncker, el cap de govern més veterà de la Unió Europea, ha negat les acusacions de la comissió d'investigació sobre les escoltes il·legals i la malversació de fons als serveis secrets, però després de perdre el suport dels socialistes ha anunciat que aquest dijous presentarà la dimissió al Gran Duc.
RedaccióActualitzat
El primer ministre de Luxemburg, Jean-Claude Juncker, ha presentat la seva dimissió aquest dimecres, després de perdre la confiança dels seus socis al govern arran de les irregularitats detectades als serveis secrets del país. "Demà proposaré al Gran Duc la dissolució de la cambra i la celebració d'eleccions anticipades", ha dit Juncker al Parlament, després que l'informe de la comissió que ha investigat l'escàndol als serveis secrets el considerés "responsable" polític dels fets, entre els quals hi ha escoltes il·legals i malversació de fons.
Juncker es defensa
Abans d'anunciar la dimissió, el cap de govern luxemburguès ha negat les acusacions de la comissió d'investigació. En una intervenció de dues hores, Juncker ha defensat la seva innocència i ha assegurat que no té constància de les suposades escoltes il·legals i ha subrratllat els seus intents per reformar el funcionament del servei, conegut com SREL. "A partir del 2004, vaig posar en marxa nombroses reformes al SREL", ha dit Juncker, que ha defensat que en cap moment va abandonar les seves obligacions al capdavant del servei, tot i que no era "la seva primera prioritat política".
A més, ha assenyalat que la comissió de control dels serveis secrets sempre hauria pogut demanar detalls sobre les suposades irregularitats en el SREL, i mai ho va fer. Juncker ha admès que hauria pogut cometre algun error, com no rellevar el cap dels serveis secrets quan es va saber que ell mateix havia estat objecte d'escoltes al seu propi despatx, o no haver controlat més de prop les activitats del departament. "Tenia el dret de supervisar les activitats de l'SREL, però no puc controlar-ho tot", s'ha justificat Juncker, que ha dit que confiava en els seus funcionaris.
Els socialistes li retiren el suport
La situació de Juncker s'ha complicat quan els socialistes, que donaven suport a la coalició de govern, han aprovat l'informe de la comissió d'investigació, davant de l'oposició dels democristians del primer ministre.
Juncker, que ocupa el càrrec des del 1995, és el cap de govern més veterà de la Unió Europea i podria tornar a presentar-se com a candidat dels democristians.
Juncker es defensa
Abans d'anunciar la dimissió, el cap de govern luxemburguès ha negat les acusacions de la comissió d'investigació. En una intervenció de dues hores, Juncker ha defensat la seva innocència i ha assegurat que no té constància de les suposades escoltes il·legals i ha subrratllat els seus intents per reformar el funcionament del servei, conegut com SREL. "A partir del 2004, vaig posar en marxa nombroses reformes al SREL", ha dit Juncker, que ha defensat que en cap moment va abandonar les seves obligacions al capdavant del servei, tot i que no era "la seva primera prioritat política".
A més, ha assenyalat que la comissió de control dels serveis secrets sempre hauria pogut demanar detalls sobre les suposades irregularitats en el SREL, i mai ho va fer. Juncker ha admès que hauria pogut cometre algun error, com no rellevar el cap dels serveis secrets quan es va saber que ell mateix havia estat objecte d'escoltes al seu propi despatx, o no haver controlat més de prop les activitats del departament. "Tenia el dret de supervisar les activitats de l'SREL, però no puc controlar-ho tot", s'ha justificat Juncker, que ha dit que confiava en els seus funcionaris.
Els socialistes li retiren el suport
La situació de Juncker s'ha complicat quan els socialistes, que donaven suport a la coalició de govern, han aprovat l'informe de la comissió d'investigació, davant de l'oposició dels democristians del primer ministre.
Juncker, que ocupa el càrrec des del 1995, és el cap de govern més veterà de la Unió Europea i podria tornar a presentar-se com a candidat dels democristians.
