Kevin Vázquez, un pantera groga transsexual

Les persones transsexuals tenen moltes traves a l'hora de practicar esport. A més, la polèmica de si algunes dones trans, sobretot, poden tenir avantatge està portant les federacions internacionals a començar a posar-hi fil a l'agulla amb noves normatives. Però com viu el seu dia a dia un esportista trans amateur? Avui ens fixem en Kevin Vázquez, un jugador de bàsquet que milita al Panteres Grogues, un equip LGTBI.

El Kevin va començar la transició fa cinc anys. Abans ja havia jugat a bàsquet, tot i que en un equip femení, on no s'acabava de sentir del tot còmode. Ni amb el seu cos ni amb l'equip, com reconeix: "Jo tenia la meva colla de bàsquet, amb les noies amb qui jo jugava, i sí que tenia una petita colla. Però com que jo sempre era una mica diferent, ho vaig deixar perquè em vaig cremar una mica."

Afortunadament, el present el viu d'una manera molt diferent, en un club on està totalment integrat:

"Jo no era jo. I com que no sabia ben bé què passava, no m'ajudava. Però sí que un cop ara que sé qui soc i qui vull ser, trobar-me en el meu ambient amb els meus amics, amb una colla que fem coses dintre i fora del bàsquet, és una cosa que valoro molt."

El Kevin reconeix que encara té molta feina per fer i per acabar de treballar pel que fa a la disfòria de gènere: "Encara segueixo negant-me molts cops, perquè per a mi no és fàcil reconèixer en segons quina situació que jo em sento un noi, per com la societat t'ha criat, en el sentit que, si no tens certes coses, no entra dintre del que és un noi..."

El vestidor, espai clau per a les persones trans

Fer esport sempre ha estat essencial per al Kevin, però una de les coses que ha viscut sempre pitjor a l'hora de fer esport ha estat el vestidor. El moment de despullar-se i mostrar-se nu davant els companys d'equip ha estat sempre difícil. Especialment, quan compartia l'espai amb l'equip femení. Ara, amb l'equip masculí LGTBI, admet que comença a sentir el vestidor com un espai segur:

"L'acollida ha sigut tremendament bona al vestidor. No hi ha hagut cap tipus de mirada, que era el que jo més temia per ser diferent... L'any passat, quan vaig entrar no vivia amb normalitat les mirades al vestidor. Tot era com 'm'està mirant, se'm nota, no soc suficientment noi, soc molt diferent...' i em deia a mi mateix: 'Mai mai seràs un noi real.'"

El Kevin està vivint la transició de manera positiva. Per sort, ha tingut el suport de la família. Pel que fa als amics, fins ara no havia tingut temps o oportunitat de fer-ne gaires. Però està recuperant el temps amb escreix amb els Panteres Grogues. Això li ha donat força per reivindicar-se:

"Ara sí que a poc a poc vaig acceptant que soc un noi i que, encara que no tingui certes parts que la societat diu que és el que has de tenir per ser un noi, al final és el que sents, no el que tens."